MACHOS ALFA

Laura Caballero, creadora i directora de la minisèrie de Netflix "Machos alfa", és també responsable d'una de les sèries més longeves i exitoses de la televisió: "Aquí no hay quien viva" amb la seva continuació, "La que se avecina". I el mèrit principal de les seves històries de veïns és també el que eleva el nivell de la seva darrera creació: el retrat caricaturesc però encertat d'uns personatges que ens trobarem cada dia a l'escala o al carrer. 

Els gags de "Machos alfa" no sempre són brillants i subtils, i els capítols tendeixen a la reiteració. Però és indubtable que Caballero ha sabut captar i transmetre amb humor i lucidesa un problema no menor de la societat contemporània, i ens referim com no podia ser d'altra manera a la crisi del model heteropatriarcal i als traumes que aquesta evolució està causant en uns mascles (alfa o no alfa) que no saben com comportar-se en les seves relacions de parella perquè els models transmesos pels seus pares estan obsolets. Encara més: el problema s'estén a les dones -malgrat el títol, tant o més protagonistes-; amb empenta i autosuficients, però no del tot deslliurades d'uns rols i d'unes preferències eròtiques que no sempre coincideixen amb els ideals d'igualtat de gènere. 

Caballero i el seu equip aborden un tema polèmic amb tacte suficient per no ferir gaires sensibilitats (un altre dels grans problemes a què ens enfrontem: la dificultat d'expressar idees sense exposar-se a l'escarni o a la foguera), servint-se d'una colla d'actors prou simpàtics (ens alegra especialment recuperar Fele Martínez o el Gorka Otxoa de "Pagafantas", aquí transmutat en el rei de Tinder), del seu talent per a la creació de secundaris (l'alumne de l'autoescola; qualsevol de les conquestes d'Otxoa; o, per descomptat, la minyona sud-americana), i d'una ironia que s'estén del mateix títol a curioses paradoxes: l'executiu de televisió relegat a ombra de la seva parella convertida en influencer, que es reinventarà en adalil dels mascles oprimits després d'assistir a un curs de desconstrucció del machirulo (sic). 

L'èxit de la proposta ha fet que ja s'anuncïi una segona temporada (mentre ens quedem amb un pam de nas davant la cancel·lació de l'ambiciosa "1899"); i em temo que passarà com amb "Aquí no hay quien viva": que la replicació infinita de situacions i personatges esgotarà qualsevol possibilitat de diversió.