"Diario íntimo de Adèle H." (1975) és, però, tècnicament, una història de desamor. Narra la passió inabastable de la filla de Victor Hugo (excel·lent Isabelle Adjani) per un oficial britànic que passa bastant d'ella, tot i que la noia no té inconvenient a travessar l'Atlàntic per retrobar-lo a Halifax (Canadà), on està destinat. És valenta però somiadora i les dificultats per aconseguir l'amor de l'únic home que pot estimar acaben pertorbant el seu ànim, tot això mentre trasllada al paper les seves obsessions i raonaments.
El film es basa en el diari autèntic d'Adèle Hugo, i Truffaut fabrica un títol fascinant sense haver-se d'allunyar de la realitat, en un estil quasi documental que ja havia assajat a "El pequeño salvaje" o, fins a cert punt, "La noche americana".
2 comentaris:
Què dir, a aquestes alçades, d'un dels cineastes més excepcionals de la història del cinema? Com la resta de títols de la seva filmografia, "Diario íntimo de Adèle H." ens brinda l'oportunitat d'aprofundir en l'essència de la condició humana.
Una abraçada.
I és que Truffaut té una filmografia impecable.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada