Una trama d'aventures que documenta les incursions dels vikings per tocar els nassos als anglesos. En aquest cas, s'enduen una guapa britànica (Janet Leigh) com a ostatge; la seva presència agreujarà la rivalitat entre Einar (Kirk Douglas) i l'esclau Eric (Tony Curtis), adversaris però units per una relació oculta. El personatge de Douglas resulta força ambivalent: cruel i salvatge però també bon guerrer i capaç de certa noblesa, els darrers moments del film se centren en el seu viatge cap al Valhalla sobre un vaixell en flames.
És la digna culminació d'un títol molt divertit, que inclou escenes orgiàstiques, viatges amb drakkar enmig de la boira (recordeu "Valhalla Rising"?) i, fins i tot, l'assalt a un castell, en la millor tradició dels títols ambientats en l'Edat Mitjana. L'esplèndida fotografia de Jack Cardiff treu un gran profit dels paisatges, i la iconografia (després d'uns títols de crèdit que semblen inspirats en el tapís de Bayeux) no exclou els tòpics però, almenys, no cau en l'error històric dels cascos amb banyes, una aportació que molts atribueixen a Hollywood quan en van ser culpables els pintors romàntics del segle XIX.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Extraordinaria y de lo más entretenida. Recuerdo verla de niño en "Sábado cine" y quedarme boquiabierto. Mantiene el tipo pasados los años.
Te deseo lo mejor para este 2023 que se aproxima.
Un abrazo!
La película contiene docenas de escenas inolvidables, los saltos de Einar sobre los remos; el ataque del halcón; la escalada por el puente levadizo sirviéndose de las hachas que han clavado en él y para colofón, la magnífica y evocadora secuencia del funeral vikingo.
Richard Fleischer consigue con esta película una verdadera obra maestra, en la que la fidelidad histórica y la aventura, se dan la mano para lograr una perfecta simbiosis.
Una de mis preferidas de siempre
Una pel·lícula excepcional, farcida de curiositats (com ara que l'Ernest Borgnine, que fa de pare d'en Kirk Douglas, fos en realitat un parell de mesos més jove que ell). I pel que a la seva increïble banda sonora, a càrrec de l'italià Mario Nascimbene, tinc eternament gravada a la memòria la melodia principal.
Bona manera d'acabar/començar l'any.
Feliç 2023, Ricard!
Fran: Un título imperecedero.
Trecce: Y no te olvides de cuando Kirk Douglas le corta las trenzas a una vikinga lanzando un hacha (y después de haber ingerido unos cuantos cuernos llenos de cerveza, que tiene más mérito).
Juan: Gràcies per aportar dades prou curioses. Tot i que aquestes coses de l'edat dels actors eren relativament habituals en pel·lícules de l'època, com la mare de Cary Grant de "Con la muerte en los talones", només vuit anys més gran, o James Stewart fent de jove advocat a "El hombre que mató a Liberty Valance" quan en tenia més de cinquanta.
Nascimbene va posar música a un munt de pel·lícules d'aventures.
Una abraçada a tots i els millors desitjos per a l'any que comença.
Publica un comentari a l'entrada