Dario Argento (el realitzador italià) i Françoise Lebrun ("La maman et la putain") són una parella d'intel·lectuals enfrontats a la desaparició de TOT. Ella pateix Alzheimer i ell la busca quan es perd en un basar xinès (no és estrany, de tota manera). Els seus camins discorren separats (en aquest sentit, és pertinent la pantalla partida), però compartiran un destí del qual la malaltia que buida el cervell només és el preludi, i que les tones de papers i llibres que omplen l'apartament on viuen no podran impedir.
4 comentaris:
Suena, en cierto modo a cine con algo de experimental.
Gaspar Noé siempre procura experimentar.
Más cruda y sádica aún que "Amour" de Haneke. Tanto como lo es la visión de la decrepitud a un paso del abismo ciego.
¡Feliz año nuevo!
Hola Pedro,
Desde luego, recuerda la película de Haneke, de la cual Noé se declara admirador. Ambas son bastante crudas.
Un abrazo, ¡feliz 2023!
Publica un comentari a l'entrada