- Les ficcions d'Isaki Lacuesta estan fermament ancorades en la realitat; la qual cosa no impedeix certa experimentació.
- Confirma un talent i una capacitat mimètica notables.
Així, doncs, "Un año, una noche" -que vol narrar el drama d'una parella que va tenir la desgràcia de ser al concert a la sala Bataclan de París quan uns terroristes islàmics van tirotejar els assistents-, tot i el règim de coproducció i la presència d'actors espanyols, sembla ben bé una pel·lícula francesa; una pel·lícula que parla del nostre temps i que, si no fos pel context tràgic, recorda la recent "París, Distrito 13", de Jacques Audiard (esclar que la intensa presència de Noémie Merlant també hi contribueix).
La història segueix els personatges durant l'any posterior a la tragèdia i, emparant-se en els testimonis reals, aborda les dificultats per conviure amb el record; psicoanalitza i analitza les seves reaccions, explora les possibilitats, cercant un retrat humà que ofereix més preguntes que respostes i en què només una qüestió resulta evident: no podem cedir al xantatge terrorista.
3 comentaris:
Un mensaje inequívoco.
La tinc pendent. Té molt bona pinta! Els treballs anteriors de Lacuesta ja van ser notables i aquesta nova entrega sembla que confirma una vegada més que estem davant d'un autor a tenir en compte.
Una abraçada.
Trecce: Por supuesto.
Juan: El tenia per un director irregular però trobo que en els darrers treballs ha millorat molt.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada