"The Game" (1997), ben interpretada per Michael Douglas, narra la peripècia d'un multimilionari molt seriós a qui el seu germà -ovella negra de la família- regala pel seu aniversari un joc que promet aventures i diversió. El Joc compleix el propòsit amb escreix; però no li havien explicat que podia ser angoixant.
El film va rebre crítiques per la seva artificiositat; un treball impecable al servei de res, un guió amb trampa. Sí, és possible, però l'enèrgica realització de Fincher converteix "The Game" en un títol entretingudíssim. I no oblidem les prestacions de l'habitualment desaprofitada Deborah Kara Unger.
"El club de la lucha" (1999) ha esdevingut un títol de culte, la qual cosa és una mica inquietant ja que presenta la revolució antisistema dels seus protagonistes sota les formes del masclisme i el feixisme. En qualsevol cas, més enllà del missatge ambigu, és un prodigi narratiu, una muntanya russa en què és fàcil descarrilar però que el director controla amb una recepta impecable a base d'energia, lluentor narrativa, una mica d'humor negre i -també- una mica de trampa. A més, Brad Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter són el triangle perfecte. I no diré més. Ah, sí: que Meat Loaf i Jared Leto fan dos secundaris impagables.
3 comentaris:
En efecto, ambas muy entretenidas.
Que tal Ricard!
Precisamente volví hace poco a ver "The Game" y me sigue pareciendo una estupenda y entretenida película, cierto que ya la sorpresa no lo es tanta pero aun así se ve con agrado. La de Pitt y Norton también me gusta mucho.
Saludos!
Trecce: Quizás no sea un gran mérito, pero sí motivo suficiente para verlas y revisarlas de vez en cuando.
Fran: Que puedas revisar una película con final sorpresa y volver a disfrutarla ya dice mucho en su favor.
Saludos y gracias por comentar.
Publica un comentari a l'entrada