dilluns, 11 de juliol del 2022

LAS DIABÓLICAS

Després d'"El salario del miedo" (1953), Henri-Georges Clouzot fabricava un nou artefacte de suspens a "Las diabólicas" (1955). 

No convé ser gaire explícits amb un títol que acaba recomanant a l'espectador que "no sigui diabòlic" i no faci espòilers. Limitem-nos a dir que Véra Clouzot i Simone Signoret es complementen perfectament en els seus personatges antitètics o que Paul Meurisse broda el paper de marit (i amant) tirànic. L'escena en què mengen peix al menjador de l'escola que regenten anticipa una de semblant al film de Chabrol "Accidente sin huella" (en vam parlar al bloc), amb un paio tan impresentable com el que aquí cal assassinar a través d'un d'aquells plans perfectes que acaba fent aigües, mai millor dit. 

Clouzot combina hàbilment un to costumista amb notes d'humor negre i una trama hitchcockiana que deriva cap al terror més absolut. Memorable.

4 comentaris:

Trecce ha dit...

Una de las mejores películas de intriga y misterio que se han llevado a la pantalla, en la que las pequeñas trampas de guión a que recurre quedan bastante bien disimuladas y no necesita acudir a recursos añadidos para aumentar la tensión (la música, por ejemplo, no existe más que para acompañar los títulos de crédito).

Cinefilia ha dit...

Obra mestra indiscutible. El mateix argument, però, va servir el 1996 per un oblidable remake amb Sharon Stone i Isabelle Adjani de protagonistes.

Un abraçada.

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Esta vez puedo decir que vi la película.
Y me pareció bien lograda, recomendable.
No quiero agregar más, para no revelar demasiado. Está claro que el personaje es detestable. Así que se entienden las motivaciones.

Saludos.

ricard ha dit...

Trecce: En cambio, saca mucho partido de los sonidos (como el de la máquina de escribir, en la parte final).

Juan: Sí, ja n'hi ho he esmentat.

Demiurgo: Sí, el hombre está pidiendo a gritos que lo maten desde el principio.

Una abraçada i gràcies pels comentaris.