dimecres, 27 de juliol del 2022

PAPILLON

Dues de les pel·lícules més populars estrenades el 1973 adaptaven best-sellers. Ja vam parlar de "Chacal" i ara ho farem de "Papillon", que, dirigida per l'habitualment eficaç Franklin J. Schaffner, portava a la pantalla l'obra presumptament autobiogràfica on Henri Charrière relatava la seva penosa reclusió a la Guaiana Francesa, els seus intents de fuga i els corresponents càstigs en una cel·la d'aïllament per períodes que oscil·laven entre els dos i els cinc anys. 

Més enllà de la denúncia d'un sistema inhumà, en la línia d'un subgènere en què també caben títols com "La leyenda del indomable", "El expreso de medianoche" o "Sleepers", el film de Schaffner conté elements del cinema d'aventures i és igualment el retrat d'una amistat -entre el nostre Papillon i el falsificador Louis Dega- que comença de manera interessada i acaba sent sincera. Dustin Hoffman, qui comptava amb l'experiència d'un personatge similar a "Cowboy de medianoche" (Dega té més diners però gastar-los a la Guaiana no resulta senzill), i Steve McQueen, un altre actor de moda els anys setanta i expert en fugues ("La gran evasión"), defensen bé els seus papers, mentre Dalton Trumbo aporta la seva experiència com a guionista. 

Com en el cas de "Chacal", hi ha un remake recent que no ens hem dignat freqüentar.

7 comentaris:

Trecce ha dit...

El film es algo más que un drama carcelario, como bien señalas contiene muchos ingredientes de los relatos de aventuras, un puntal definitivo para que resulte ameno, pero también es un canto a la amistad, a la camaradería y a la lucha por la libertad.

Cinefilia ha dit...

Guardo un bon record del llibre, que vaig llegir fa una pila d'estius, així com de la pel·lícula. De fet, el paper que interpreta en Dustin Hoffman és el resultat de fusionar dos personatges diferents de la novel·la.

Una abraçada.

ricard ha dit...

Trecce: Sobre todo, a la lucha por la libertad.

Juan: Crec que vaig llegir la novel·la però no n'estic gaire segur.

Una abraçada.

ethan ha dit...

Otro ejemplo de que la novela supera al filme, al menos a mí me gustó más el libro. No obstante, la película se deja ver con agrado.
Saludos.

ricard ha dit...

Probablemente tengas razón y la novela sea mejor. En realidad, la película es un tanto irregular y su interés va más ligado al hecho de representar un tipo de cine que ha desaparecido de las pantallas, con permiso de un remake que nadie fue a ver.

Saludos.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
La novela la tengo muy lejana en la memoria, la película me parece formidable. Me pasa lo que a ti, no me he atrevido con el remake...
Saludos!

ricard ha dit...

Raramente veo los remakes salvo excepciones, por ejemplo el que hizo Spielberg de West Side Story, que además me encantó. En el caso de Papillon, dudo que pudiese hacer sombra al original, aunque sólo fuese por McQueen y Hoffman.

Saludos.