Jean Renoir, autor d'obres mestres com "La regla del juego", "La gran ilusión" o "El río", estava més enllà del bé i del mal quan va dirigir per a la televisió "Le testament du Docteur Cordelier", modesta adaptació de l'obra de Robert Louis Stevenson sobre el Doctor Jekyll i el senyor Hyde, aquí convertits en el respectable psiquiatre Cordelier i l'impresentable Monsieur Opale, sorprenent creació de Jean-Louis Barrault, qui fa el doble paper.
En l'inici del film, apareix el mateix Renoir arribant als estudis de televisió on presentarà la història com si es tractés d'un cas real. Una referència als informatius que, curiosament, enllaça amb la molt més ambiciosa "La regla del juego".
3 comentaris:
En efecto, la ficción nos acerca a la realidad.
Fins i tot en els seus títols teòricament menors Renoir demostra ser tot un mestre.
Una abraçada.
Trecce. Por supuesto, la historia de Jekyll y Hyde es útil para reflexionar sobre la naturaleza dual del hombre.
Juan: Renoir cerca l'extrema senzillesa en una posada en escena al servei només de l'argument. Això pot sembla estrany avui dia.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada