EN UN LUGAR SOLITARIO

Un dels arguments d'"Aguas profundas" és la sospita sobre el personatge del marit. Un senyor aparentment tan dòcil, que conrea cargols, és un assassí? 

De Ben Affleck ja sospitaven a "Perdida", però l'assumpte del marit (o nòvio, o parent) que pot ser o no ser un criminal té una llarguíssima tradició en el cinema. 

Les aportacions de Hitchcock ("Rebeca", "Sospecha", "La sombra de una duda") són les més emblemàtiques. Però ara ens referirem a un excel·lent treball del sempre interessant Nicholas Ray. 

"En un lugar solitario" (1950) és una gran història d'amor camuflada sota l'aspecte d'un thriller de sospita. El guionista Dixon Steele (Humphrey Bogart) i una veïna molt guapa (Gloria Grahame) es coneixen arran d'una situació una mica tèrbola: després d'una escena en un restaurant en què Ray mostra les misèries de Hollywood, l'escriptor convida una cambrera a casa seva perquè li resumeixi un llibre que ella ja ha llegit i que ell, que intueix que no és material literari de primera qualitat, hauria de convertir en guió cinematogràfic; la mateixa nit, la cambrera mor misteriosament. En un primer moment, la veïna no sospita d'ell; de fet, el seu testimoni l'ha protegit davant la policia. I s'enamoren perdudament. I ell recupera la inspiració perduda. Però l'ombra de la sospita comença a planar sobre la felicitat de la parella, sobretot quan ell exhibeix un caràcter inestable i violent. 

A Ray, cineasta romàntic per excel·lència, no li interessa la trama policíaca. Vol parlar-nos de com n'és de fàcil que les circumstàncies malbaratin una promesa de felicitat; vol explicar-nos que és trist i que potser és injust però que no podem deixar de ser qui som, encara que això impliqui perdre-ho tot.