A "El último hurra" (1958), però, recorre a Spencer Tracy, un actor menys habitual en la seva filmografia (acompanyat, això sí, per Jeffrey Hunter o John Carradine), en una aventura que no transcorre al Monument Valley sinó als carrers d'una tranquil·la ciutat de Nova Anglaterra.
Frank Skeffington, l'alcalde irlandès, es prepara per a les eleccions i un cinquè mandat. Té les classes treballadores al seu costat (o això sembla) i els seus mètodes populistes, presentats per Ford amb simpatia evident, són prou eficaços; però s'enfronta al capital i a la televisió, rivals gens fàcils encara que l'altre candidat sigui tan jove com inepte.
Les escenes de grup -que són quasi totes- estan resoltes pel director amb el seu proverbial sentit de l'humor i del detall. Però el protagonista d'"El último hurra" -títol premonitori- està sol en el fons, ignorat pel seu fill i finalment conscient de la tirania del pas del temps. Més que una sàtira política, el film acaba sent, com quasi tots els dirigits per Ford, una elegia per un temps i un espai pretèrits.