Però, com passa amb els vots particulars que acompanyen algunes sentències, les crítiques negatives, que també n'hi ha, aporten curiosos punts de vista.
Les que he pogut llegir es basen més en qüestions de fons que de forma. En algun cas, m'han semblat excessives i poc afortunades, com una que acusa els Javis de "blanquejar el feixisme" i d'utilitzar des de la primera seqüència símbols falangistes, com quan el protagonista s'emparra ajudant-se d'unes fletxes.
A veure: l'home, que gens casualment s'anomena Sebastián, s'enfila, enmig de les ruïnes d'una església, sobre una estàtua que, clarament, representa la figura del sant del mateix nom, soldat romà que fou martiritzat, la figura assagetada del qual, popularitzada pels pintors renaixentistes, constitueix una icona gai. En les escenes que segueixen, en Sebastián esdevé soldat de l'exèrcit franquista i la part central d'un film que reuneix tres històries ens parlarà de la seva conversió, no exactament al cristianisme.
Una altra crítica al film, en la mateixa línia, l'acusa d'eludir sota una lluentor formal evident una consideració profunda sobre les ferides de la Guerra Civil i tot això de la memòria històrica, pecat encara més greu si tenim en compte que "La bola negra" parla de Federico García Lorca i el seu llegat.
Potser sí, però ho prefereixo al cas invers de qui, precisament, és mentor i publicista d'Ambrossi i Calvo: en Pedro Almodóvar, obsessionat a capitanejar una esquerra nacional en hores molt baixes (*), que converteix les seves darreres pel·lícules en lliçons i d'aquesta manera arruïna les històries individuals.
Els Javis, en la meva modesta i potser equivocada opinió, no cometen aquest error. "La bola negra" parla de persones i d'històries d'amor "enterrades sota terra". La seva pel·lícula és, sens dubte, ambiciosa. Potser calculadament ambiciosa. Poc subtil en més d'una ocasió. Però conté les virtuts que ja vam descobrir a "La Mesías", igualment estructurada com una indagació sobre el passat. Sobretot, sap acompanyar l'espectador per escenaris realistes o imaginats, per viatges en el temps, endavant i endarrere, sense perdre el fil i obtenint moments de gran cinema i interpretacions notables de gent que ni tan sols són actors, com en Guitarricadelafuente (per cert, tornarem a trobar aquí Albert Pla i Lola Dueñas), i memorables de noms ja consagrats, com la brillant performance de la Penélope Cruz.
(*) Calia que anés a portar menjar als acampats a La Puerta del Sol?

6 comentaris:
Hay críticas (y no me refiero en concreto a esta película) que dan pena, por decirlo de una manera suave.
Y que quede claro que todas las opiniones son respetables, incluso la mía ;)
Diguin el que diguin, a mi em sembla una pel•lícula irregular i sobrevalorada, amb força elements gratuïts. Ara, això sí: la cançó central de la banda sonora és molt xula, així com determinades escenes, no ho negaré pas (per exemple la de la neu). Però ja està: ni obra mestra ni la quantitat d'exageracions que estic sentint aquests dies.
Una abraçada.
Jo tampoc defensaré que sigui magistral, però la capacitat dels Javis de crear imatges potents em sembla innegable.
Una abraçada.
Per a mi "la Bola negra" té punts forts sense dubte però també punts millorables.Entre els primers: la fotografía, el missatge de que s´ ha de viure i amar malgrat la repressió i el silenci, la interpretació de Gitarrica, la seua música, la presència de Federico García Lorca... entre els segons: a mí em va costar enllaçar les històries i el ritme em va semblar irregular.El resultat va ser que no vaig acabar de conectar potser també perque les meues expectatives eren massa elevades i clar, això tampoc va ajudar.
Un abraç
Jo també penso que és una gran pel·lícula amb defectes, la qual cosa potser no és del tot contradictòria. Sigui com sigui, al meu poble està sent un èxit de públic sense precedents; ja porta 3.000 espectadors, que és gairebé una desena part de la població i de tots els espectadors que aniran al cinema d'Igualada en un any.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada