"El hombre y el monstruo" és un film prou interessant des d'un punt de vista formal, no únicament per les transformacions del protagonista (esforçada creació de Fredric March que li va valer un Òscar), sinó per la pionera utilització de la càmera subjectiva, o les transicions en què una diagonal parteix la imatge. Els decorats expressionistes també formen part del seu encant.
Pel que fa a l'argument, resulta bastant divertit: Jekyll està molt enamorat, però el sogre els fa esperar, i com que no es plantegen fer Pasqua abans de Rams, l'elegant doctor se sent temptat per les prostitutes que abunden al Londres victorià, sobretot una en concret, a qui ajuda quan un desaprensiu la pega, i que vol premiar-lo en espècies tant sí com no (Miriam Hopkins repetiria amb Mamoulian a "La feria de la vanidad"). Convertit en Hyde, el primer que fa és buscar-la al local on canta i flirteja amb els clients. El beuratge allibera el metge de les repressions, però també el transforma físicament en una mena de goril·la amb mal caràcter i seriosos problemes dentals, i la noia ja no el troba tan atractiu; però això no sembla desanimar-lo i la reté amb amenaces. Al final, tot acaba com el rosari de l'aurora.
Sí:
No:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada