El film de Chiarella recorda una mica "It Follows" pels ensurts i cops d'efecte, que no aconsegueixen elevar l'interès de la proposta més enllà del relativament enginyós punt de partida.
Més brillant i més divertida resulta "Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma" (Jane Schoenbrun, 2026).
La referència al gènere slasher és patent des del seu títol i el film hi pertany, en certa manera; però la proposta, que podríem definir com una barreja entre "Viernes 13" i "El crepúsculo de los dioses" esdevé més sofisticada.
Una jove realitzadora manté una relació oberta amb la seva companya; però el seu problema és que no aconsegueix gaudir del sexe. Es refugia en el seu treball i ara en té un que li resulta molt atractiu: recuperar una vella franquícia sobre un campament anomenat Miasma i un assassí que amaga la seva identitat sota una reixeta de ventilació (sic), tot i que és sabut que es tracta d'un noi androgin a qui van ofegar els mascles alfa i que roman al fons del llac esperant la pròxima resurrecció.
Per cercar la inspiració i també per satisfer un desig d'infància, la directora viatja a un indret perdut prop de la frontera amb el Canadà per entrevistar la Final Girl (*) de la primera pel·lícula, una mena de Norma Desmond que es va retirar després del seu èxit i de refusar aparèixer en les seqüeles. Fa el paper Gillian Anderson ("Expediente X"). La jove directora es quedarà més temps del previst amb l'actriu, i gràcies a ella i a Little Death (és casual que sigui el renom de l'assassí?) aconseguirà l'orgasme somiat.
"Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma" esquiva els riscos de l'exercici metalingüístic massa intel·lectual gràcies a un notable sentit de l'humor i a la capacitat de generar una atmosfera particular. Els exteriors pintats són una troballa i l'escena de sexe transcendeix per la seva bellesa tràgica els estàndards del gènere.
(*) En un slasher prototípic, és la noia que queda viva al final per enfrontar-se al monstre. Per si no ho sabíeu. I jo també he après més coses gràcies a la pel·lícula de la Schoenbrun, per exemple el nom del pla, popularitzat per Spielberg i De Palma, en què dues figures situades en primer i segon terme apareixen igualment enfocades: diòptria dividida.
Entre una pel·lícula i altra, vaig gaudir d'una entranyable sessió gratuïta a Brigadoon. L'incunable de torn portava per títol "The Black Magic with Buddha" ("Nao mo" en l'original), producció cantonesa dirigida per Lo Lieh el 1983 en què el cervell d'una mòmia (per culpa de l'ambició del protagonista, que només volia ser ric), després dels obligatoris ensurts i assassinats, s'enfrontava a una mena de mestre shaolin, qui comptava amb l'ajuda del Buda dels quatre caps. Ideal per riure entre capcinada i capcinada (i és que Sitges és esgotador!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada