Són dos perdedors amb serioses dificultats per relacionar-se amb l'entorn que es troben en una carretera solitària i decideixen fer-se companyia fins a Pittsburgh, on pretenen muntar un negoci de rentat de cotxes. El to tràgic de la proposta i el periple per l'Amèrica dels més desfavorits agermanen aquest amb altres títols de losers de l'època ("Cowboy de medianoche", "Easy Ryder", "Fat City", "Gent de pluja", "El último deber").
En la línia dels títols precedents en la seva filmografia, Schatzberg contraposa a l'extravagància dels dos protagonistes una mirada quasi documental, continguda, confiant en els plans generals per als moments més dramàtics o violents. "Espantapájaros" va guanyar la Palma d'Or a Cannes, potser per les prestacions de dos actors enormes, potser per la fotografia esplèndida de Vilmos Zsigmond, potser pel retrat d'una Amèrica que s'enfrontava a les seves contradiccions.
5 comentaris:
Conmovedora road movie sobre la amistad y las debilidades humanas. Con memorables actuaciones de Hackman y Al Pacino, la película combina realismo sucio y ternura en el retrato de dos marginados que buscan un lugar en un mundo que los rechaza. Es una obra melancólica, poética, pero sobre todo, profundamente humana.
Una abraçada.
Los protagonistas distan mucho de ser personas ejemplares, pero, por otra parte, muestran cierta inocencia que resulta, como señalas, conmovedora.
Una abraçada.
Fa dies que la tinc pendent de veure. I després de la teva ressenya m'han vingut encara més ganes.
Una abraçada.
Un particular retrato de la amistad.
Juan: Jo potser ja l'havia vista fa molts anys però quasi no la recordava. Una mica depriment, aviso.
Trecce: Sí, una de las buddy-movies más enternecedoras que recuerdo, que evita en todo momento los excesos melodramáticos pese a la dureza de la trama.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada