També va conrear el gènere d'aventures històriques de la mà d'Arturo Pérez-Reverte, primer el 2006, adaptant el seu "Alatriste", i, després, el 2017, amb "Oro", una epopeia sobre els conqueridors espanyols que cercaven mítiques ciutats daurades en ple Amazones, que va resultar un fracàs econòmic espectacular i que va suposar un greu entrebanc en la carrera de Yanes.
Celebrem, si més no, el seu retorn, apadrinat per J.A. Bayona, amb una història sobre una guàrdia civil infiltrada a ETA, que porta per títol "Un fantasma en la batalla" i que ha passat com un fantasma per les cartelleres, però ha assolit el seu objectiu de liderar la graella de Netflix.
La comparació amb "La infiltrada" (Arantxa Echevarría, 2024) és inevitable, i observo, amb certa sorpresa, que molts crítics prefereixen el film de Yanes, que, francament, em va agradar molt menys.
Sí que és cert, com mantenen els defensors d'"Un fantasma en la batalla", que és més sòbria i melvilliana, i que evita alguns excessos, com la presentació del personatge interpretat per Diego Anido al film d'Echevarría (al d'en Yanes, el presumpte masclisme dels etarres es resumeix en el breu comentari del personatge de Raúl Arévalo sobre la truita de patates que li ha cuinat la infiltrada).
També cal reconèixer, tot i la meva declarada devoció per la Carolina Yuste, que Susana Abaitua defensa molt bé el seu paper d'abnegada servidora de l'ordre. I que Ariadna Gil i Jaime Chávarri són uns convincents etarres.
Però enyoro la intensitat de "La infiltrada", que no necessitava inserir imatges documentals per resumir els anys durs de la banda terrorista i afegir dramatisme. D'altra banda, crec que el principal problema del títol signat per Agustín Díaz Yanes és un guió insatisfactori, amb moments confusos (vegeu l'atemptat preparat per la infiltrada contra un company) o massa fàcils (el motiu de la cançó italiana retransmesa per la ràdio en l'escena final i la inoportuna dutxa de la protagonista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada