F1

No s'han complicat la vida a "F1". Joseph Kosinski, el realitzador de "Top gun: Maverick" repeteix l'argument canviant els avions pels monoplaces de la Fórmula 1 a què al·ludeix el títol, amb l'innecessari afegitó "La película". O potser sí que calia aclarir que és una pel·lícula de ficció, ja que sembla un reportatge promocional, amb curses reals i constants cameos de pilots, i tones de product placement. 

En fi, com dèiem, la història és la de sempre: un senyor (Brad Pitt) que va ser una promesa fa trenta anys i va perdre la seva oportunitat a causa d'un greu accident, potser propiciat per ser un temerari, com que no té res millor a fer, accepta la proposta d'un vell amic (Javier Bardem) per pilotar a la seva escuderia, no tant per guanyar curses com per aclarir per què van últims i per ensenyar maneres a un jove pilot amb molt talent però nul·la experiència. Tothom se'n fot perquè és vell, però demostrarà que no ha perdut perícia ni intel·ligència al volant; i, a part de descobrir com poden millorar els vehicles perquè no s'estampin a cada corba, es lligarà la noia que els dissenya, a qui també qüestionen per ser dona en un món de mascles alfa.

Hi ha un capitalista que exerceix de dolent, reflexions sobre l'amistat i el treball en equip, emocions sobre la pista i, sobretot, molta parafernàlia automobilística, que permetrà que Kosinski torni a demostrar que està molt dotat per a les escenes de màquines en acció; per a la resta, un aprovat justet.