El llibret és de Yuji Sakamoto i la direcció d'Hirokazu Kore-Eda, i podríem dir que tracta de problemes dels nens a l'escola, com el bullying, i que estaria a mig camí de "Sala de profesores" i "Close" (ambdues comentades al bloc). També trobem reminiscències de "Rashomon"; fins i tot d'altres films de Kore-Eda que parlen de la veritat i de la dificultat d'accedir-hi; en aquest cas, potser ens aproparem a la veritat després d'escoltar tots els protagonistes d'aquesta tragèdia fruit de malentesos i de prejudicis: la mare vídua, els professors i la directora de l'escola, i, finalment, els nens, víctimes o botxins. No us explicaré el final d'un film apassionant i afegiré només que cal tenir presentes algunes creences dels japonesos, com tot allò que fa referència al budisme i a la reencarnació.
4 comentaris:
Me viene bien que traigas esta película a colación porque la tengo pendiente y se me había olvidado.
Creo que pasó un poco desapercibida en su estreno y lo cierto es que es uno de los títulos más interesantes de las dos últimas temporadas.
Koreeda nos presenta una historia compleja y de múltiples perspectivas sobre la naturaleza humana, tocando temas como el bullying, las formas de reprimir los sentimientos y las percepciones erróneas. No me disgustó, aunque tampoco me dejó mucho poso.
Una abraçada.
Yo la encontré muy interesante y me gustó su estructura en función de los diferentes puntos de vista.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada