L'estructura de salts en el temps no ajuda a millorar el ritme d'un film excessivament llarg, i més aviat sembla un subterfugi perquè una història d'amor a dues bandes sembli més complicada d'allò que és en realitat. I, francament, tampoc no calia. N'hi havia prou amb una posada en escena impactant -amb l'ajuda de la banda sonora a càrrec de Trent Reznor i Atticus Ross- i amb la bona disposició dels intèrprets, amb menció d'honor per a una Zendaya capaç d'enamorar els dos amics tenistes i la platea sencera.
Tres són multitud?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada