Amb una fotografia excel·lent de Luciano Tovoli, les primeres escenes, en què el jove protagonista arriba a la fortalesa que guarda una frontera enmig del desert resulten impressionants i semblen anunciar un gran títol d'aventures. Però aviat ens adonem que aquesta adaptació de la novel·la de Dino Buzzati és més aviat una al·legoria claustrofòbica que Buñuel, autor d'"El ángel exterminador", hauria volgut dirigir (cert): ningú no pot escapar d'una fortalesa que s'alimenta de la salut i les vides dels seus habitants, militars lliurats a rutines i reglaments absurds que esperen un enemic que mai no apareix; els joves substitueixen els oficials veterans per fer-se vells ells mateixos, fins que arribi la jubilació o la mort, amb l'única companyia del vent i de la sorra.