Podríem adduir que la seva ambició de mostrar uns anys essencials en la història de Nord-amèrica (els que van de finals dels cinquanta als vuitanta) no aporta cap informació rellevant; que cerca la complicitat de l'espectador amb aclucades d'ull molt evidents i una banda sonora plena de hits. Que barreja gèneres (bèl·lic, comèdia, drama) sense gaire criteri.
Però també podem defensar el film de Robert Zemeckis amb arguments similars als que ens van portar a afirmar (post de setembre del 2017) que "Regreso al futuro" era una pel·lícula excel·lent. Al cap i a la fi, podem discutir les intencions, però l'execució és impecable; el guió d'Eric Roth, basat en la novel·la de Winston Groom, és molt hàbil i conté més d'un gag brillant (per exemple, el discurs a Washington que ningú no pot sentir); i també podríem argumentar que el protagonista una mica limitat intel·lectualment, però conscienciós i bona persona, reflecteix el nord-americà innocent que pateix sense entendre gaire uns moments convulsos d'una democràcia en construcció permanent. Per descomptat, la interpretació de Tom Hanks és senzillament espectacular, quasi tant com la fotografia de Don Burgess. I, en definitiva, és fàcil connectar amb una pel·lícula que, tot i ser trista, també és un caramel (o hauríem de dir un bombó?).
7 comentaris:
Bona o no, el que resulta indiscutible es que es tracta d'un clàssic modern. Fins i tot, d'una pel·lícula de culte.
Una abraçada.
De cualquier modo, ya se ha convertido en un clásico.
Si no fos un clàssic o un film de culte, no tindria cabuda en aquest bloc, oi?
Curiosament, li va agradar molt al meu fill adolescent, no especialment cinèfil si el treus de Marvel o Star Wars.
Una abraçada.
Hola Ricard
no m´extranya li haja agradat Forrest Gump al teu fill.Com han dit als comentaris,és un clàssic modern i una pel.lícula molt educativa des del meu punt de vista.
Un abraç
Una lliçó d'Història apta per a adolescents i un missatge a favor de la tolerància.
Una abraçada.
Hola Ricard!
A mi me parece maravillosa, le tengo un especial cariño por circunstancias personales. Ese arranque con la pluma y la música de Silvestri me sigue emocionando vista mil veces. Cierto, se ha ganado su lugar entre los grandes clásicos.
Saludos!
Su principal mérito es que se puede ver mil veces y siempre te engancha.
Por cierto, creo que he descubierto el nexo común de las películas que sacas en tu blog. Jajaja, He tenido que recurrir a Filmin porque la memoria no daba para tanto.
Me gustan estos concursos. No te cortes y prueba con alguno más.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada