La seva carrera posterior, entre la televisió i el cinema, ha continuat pel camí dels thrillers alambinats i ha anat trobant el to i, finalment, un vehicle idoni en l'adaptació de la novel·la més famosa (o no *) de Torcuato Luca de Tena: "Los renglones torcidos de Dios", del 1979.
No explicarem detalls d'un argument que s'alimenta dels seus girs; ens limitarem a dir que la trama recorda la de "Corredor sin retorno" (la protagonista entra en un manicomi per investigar una mort), que és bastant enginyosa i que el director aconsegueix un clima entre oníric i terrorífic (aquestes històries de sanatoris que encara apliquen electroxocs ja s'hi presten) i es mostra segur i eficaç; no assoleix la lluentor formal de "Shutter Island" però té els seus moments a partir d'un inici que sembla el d'"El resplandor" (un cotxe recorre les muntanyes mentre s'apropa a l'ominós escenari).
(*) També opta al títol "Edad prohibida" (1958), llibre sobre l'adolescència de lectura obligada en la meva joventut; en una reedició de portada suggerent, prometia més del que finalment oferia: una successió de neures i patiments d'un nen de fermes conviccions catòliques, com devia tenir el mateix escriptor, un franquista il·lustrat que no eludeix en el seu drama sobre els bojos -a jutjar per la pel·lícula, el llibre no l'he llegit- comentaris sobre les obligacions i ètica de les persones d'ordre (el comissari n'és un exemple); en una de les escenes, a la comissaria precisament, observem com canvien el retrat de Franco pel del Rei; però això només és un adorn en un film més divertit que subtil.
4 comentaris:
Super blog
Pues eso, muchas gracias.
Hola Ricard!
Me parece una buena propuesta La tendré muy en cuenta.
Saludos!
Muy recomendable pese a cierto aire folletinesco.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada