Una estructura alambinada amb molts flaixbacs, unes situacions surrealistes, un humor negre més aviat fàcil, i sang i lluites amb katana a dojo suggereixen una influència del cinema de Tarantino no gaire ben païda. La ubicació de la improbable trama al tren bala que uneix Tòquio i Kyoto també evoca l'episodi japonès a "Kill Bill Vol. 1". Tanmateix, tot plegat enllaça amb una tradició oriental de films d'acció en què la sang vessada i els caps tallats ocupen quasi la totalitat del metratge, un plaer culpable no exempt de certa elegància visual que ja fonamentava "John Wick" (2014), inici d'una nissaga de culte i primer treball de David Leitch, el director, també responsable de diversos lliuraments de "Deadpool" i algun de "Fast & Furious".
Si més no, "Bullet Train" no oculta el seu caràcter paròdic. Els diàlegs presumptament humorístics estan lluny del virtuosisme tarantinià; però, si l'apartat literari no està gaire ben mesurat (gosa incloure acudits escatològics que provoquen vergonya aliena tot i provenir d'un intèrpret tan cool com Brad Pitt, en la que podria ser darrera intervenció davant la càmera), la concatenació de seqüències impactants fins a arribar a l'espectacular segment de l'entrada del tren a Kyoto aconsegueix un crescendo adrenalític que no sempre resulta fàcil quan es tracta d'un plantejament basat en la desmesura, en el "com més, millor".
Per això dèiem que la desmesura, en aquest i altres films d'acció contemporanis, pot ser un mèrit, com acaba passant en aquesta molt lleugera i entretinguda "Bullet Train", o bé una llosa.
Com passa, per exemple, en la producció de Netflix més cara de la història, "El agente invisible".
Protagonitzada per dos dels intèrprets més populars del moment -Ryan Gosling i Ana de Armas-, parteix d'un senzill esquema argumental que hem vist en mil pel·lícules (un assassí a sou d'una institució governamental a qui volen matar els mateixos que l'han entrenat). L'acció és bastant trepidant però s'ofega en l'excés; un excés que proposa més escenaris que en la més viatgera de les produccions de James Bond; a més, resulta que els personatges viuen en els indrets més emblemàtics de cada ciutat (sigui Praga o sigui Viena, on el cau dels dolents és en una de les modernistes Hundertwasserhaus). Un guió de tres línies mal escrites i uns moviments de càmera impossibles sense cap funció dramàtica, que només volen impressionar. Potser no és casualitat que els directors -Anthony i Joe Russo- provinguin d'unes mastodòntiques pel·lícules de Marvel que se'm fan insuportables.
En aquesta línia de molta acció i arts marcials, he topat amb una pel·lícula que venia precedida de bones crítiques: "Todo a la vez en todas partes" (2022). He intentat veure-la a Movistar i no he aconseguit passar de la primera mitja hora. Cops de puny i salts d'un univers a un altre de paral·lel, escatologia i algun apunt sentimental molt d'estar per casa han esgotat la meva paciència. O jo m'estic fent vell o la gent ja no distingeix entre l'originalitat i el mal gust.
3 comentaris:
Que tal Ricard!
Estuve a punto de ir al cine a ver Bullet Train, llegamos a la sesión V.O y ya no había entradas, lo dejamos para otro día y hasta hoy. ¿Has leído/oído algo sobre una posible retirada de Pitt? Me has dejado sorprendido, diría que aun le queda batería para años.
Estoy muy de acuerdo con lo dicho acerca de "El agente invisible", la propuesta podría estar bien si no se les fuera tato la mano, supongo que trata de enganchar a un publico joven que necesita grandes dosis de todo. La escena del avión es realmente una pasada. Un detalle que me llamo la atención, en la parte final cuando Gosling esta acechando el lugar donde están los malos, en un momento dado (te diría el minuto exacto pero esta mi mujer viendo algo en Netflix...) Chris Evans que acaba de llegar hecho polvo de una paliza se enfada ante la bronca que le da Ana de Armas, Evans usa un termino ingles "shit in the corner", algo que los subtítulos traducen como "relaja la raja", me quede sorprendido... Por cierto, a mi Gosling me parece que no daría un mal James Bond.
Saludos!
Ayer he visto "The Gray man" y, efectivamente, algo desmesurada y poco original sí que resulta, además de otras cosillas.
Fran: Bueno, lo de la retirada de Brad Pitt era un rumor del que se hizo eco la prensa a raíz del estreno de esta película; pero me he puesto al día y el actor lo desmiente, matizando que no deja la actuación sino que encara la fase final de su carrera (o algo así).
En cuanto a "El agente invisible", el problema es que no tiene guión ni progresión dramática, sólo un constante más difícil todavía. Ni siquiera Ana de Armas aporta emoción al asunto (no me fijé en el subtítulo, ya debía andar algo cansado a esas alturas de la función).
No acabo de ver a Ryan Gosling como James Bond, pero tampoco me hagas mucho caso. Igual lo fichan y funciona. Sin embargo, fíjate que siempre han apostado por actores menos conocidos.
Trecce: Pues eso, poco o nada original.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada