La va concebre com una trilogia, però no la va poder completar. La primera part, estrenada el 1944, va agradar molt a Stalin, qui devia voler assemblar-se al protagonista. Però, a la segona part, acabada el 1946, Eisenstein no mostrava només el vessant heroic del tsar Ivan, que apareixia turmentat per les difícils decisions que havia de prendre; una opció segurament més propera a la realitat d'un personatge contradictori, anomenat el Terrible perquè no feia les coses a mitges i la seva guàrdia pretoriana, l'oprítxnina, executava les seves ordres amb fermesa i crueltat extremes. Stalin potser va pensar que el film criticava el seu propi autoritarisme; va prohibir l'exhibició d'aquesta segona part i tot plegat va propiciar la interrupció del rodatge de la tercera. Eisenstein va morir el 1948, amb només cinquanta anys, sense haver pogut completar la trilogia, i la segona part, també coneguda com La Conxorxa dels Boiars, no es va estrenar fins al 1958.
Després de portar a la pràctica les seves idees sobre el muntatge en films tan revolucionaris -en tots els sentits- com "El acorazado Potemkin", "Octubre" o "Alexander Nevsky", Sergei Eisenstein explora a "Iván el Terrible" les possibilitats de l'expressionisme cinematogràfic; les interpretacions i la gestualitat recorden el teatre kabuki (prou conegut pel director, que era un gran admirador de la cultura japonesa), i les relacions entre els personatges s'expliquen a través de la composició dels plans i la utilització de les ombres.
7 comentaris:
Sensacional actuación de Nikolai Cherkasov que nos transmite con sus miradas desencajadas toda la paranoia de este hombre que tuvo en sus manos la vida y la muerte de sus súbditos.
Obra mestra absoluta. Una llàstima que Stalin s'hagués de ficar pel mig.
Una abraçada.
Trecce: Un poco paranoico sí que parecía.
Juan: Doncs sí.
Una abraçada.
Tremenda, magnífica y panfletaria epopeya filmada con gran influencia del expresionismo alemán y un montaje excepcional que vi en la filmoteca hace muchos años y que tengo que volver a revisionar.
Un abrazo.
Yo la he descubierto ahora gracias a Filmin.
Un abrazo.
Que tal Ricard!
Nada que añadir. Pertenece a una categoría especial. Merece ser reivindicada una y mil veces.
Saludos!
Desde luego.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada