dimecres, 10 d’agost de 2022

HITCHCOCK: DOS ÈXITS DE L'ETAPA ANGLESA

Tot i que sabem que Hitchcock acostumava a reiterar arguments i idees i que fins i tot va fer un remake del film de l'etapa anglesa "El hombre que sabía demasiado", sorprenen les nombroses similituds entre "39 escalones" (dirigida un any més tard, el 1935) i la molt posterior -i americana- "Con la muerte en los talones" (1959). 

El protagonista del film britànic és un xicot molt simpàtic a qui tothom persegueix: la policia perquè el creu culpable d'assassinat i uns agents secrets perquè no malmeti el seu pla de robar informació militar rellevant. Hi ha una escena en un míting polític amb una funció narrativa idèntica a la de l'escena de la subhasta de "Con la muerte en los talones". En un tren, coneix una rossa que l'ajudarà quan descobreix que és un fals culpable; Hitchcock no arriba a l'extrem de fer entrar el tren en un túnel per simbolitzar el coit entre la parella però ofega el crit d'una dona quan descobreix el cadàver amb el xiulet del tren -on viatja el presumpte assassí- quan surt de l'estació. I les complicacions derivades de treure's la rossa unes mitges mullades mentre continua emmanillada al protagonista, amb qui, a més, haurà de passar la nit, proporcionen el vessant eròtic d'un relat trepidant en què els esglaons del títol només són l'improbable mcguffin

Una melodia que obsessiona el protagonista l'ajudarà a resoldre la situació, de la mateixa manera que la cançó de Doris Day és determinant en la versió americana d'"El hombre que sabía demasiado". 

També unes notes musicals que intenta recordar el protagonista són rellevants en la trama d"Alarma en el expreso" (1938), un altre gran èxit de l'etapa anglesa del director. Basat en la novel·la "La dama desaparece" (que és també el títol original del film, "The Lady Vanishes"), és un film entretingudíssim, amb constants notes d'humor, una subtrama amorosa previsible però simpàtica, i que transcorre durant gairebé tot el metratge en un tren on una dona pot haver desaparegut, si és que existia, ja que ningú no la recorda tret de la protagonista (Margaret Lockwood, secundada per un elegant Michael Redgrave). Unes ditades en un vidre seran tan essencials en la resolució del conflicte com en la molt posterior "Plan de vuelo: Desaparecida" (protagonitzada per Jodie Foster i dirigida per Robert Schwentke l'any 2005, la seva única idea està copiada del treball de Hitchcock).

6 comentaris:

Trecce ha dit...

Dos títulos míticos dentro de la filmografía del autor.

ricard ha dit...

Su éxito propició que Hollywood reclamase sus servicios.

Cinefilia ha dit...

Excel·lent programa doble. Malgrat que el mestre del suspens treballés habitualment a partir d'uns elements molt semblants, fins i tot idèntics, la seva fórmula resulta d'allò més efectiva.

Una abraçada.

ricard ha dit...

I, encara que repetís elements, sempre fonamentaven un treball de posada en escena que incorporava novetats.

Una abraçada.

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Fue la primera película que vi de Hitchcock siendo un chaval, me dejo impresionado y es quizás la que mas veces he visto del maestro ingles. También me gusta "The Lady Vanishes" aunque no me llega a fascinar al nivel de la anterior. Recuerdo hace unos años que asistimos en Londres a una estupenda representación teatral basada en la película: http://elcinesingafas.blogspot.com/2013/11/una-tarde-en-el-criterion.html
Saludos!

ricard ha dit...

Ahora que lo dices, soy incapaz de recordar cual fue la primera película de Hitchcock que vi. Probablemente, "La trama", en su estreno.

Saludos.