A "Veneciafrenia" (2021), Álex de la Iglesia ens trasllada al bressol del
giallo, o sigui a Itàlia; més concretament a Venècia, rere les passes de Nicholas Roeg. El film, del tot intranscendent malgrat el comentari prou àcid sobre el turisme de masses, és també un
slasher amb noies guapes i xicots amb poques llums, amb molta sang i menys ensurts dels que potser caldria; però l'escenari, ple de carrerons ombrívols, palaus decadents, teatres abandonats i illes cobertes de cadàvers, esdevé fidel als gustos del director.
Ens preguntem, però, on ha anat a parar l'habitual sentit de l'humor del director i del seu guionista Jorge Guerricaechevarría. S'ha perdut en l'aigua dels canals? La recuperació d'Armando de Razza, l'ocultista d'"El día de la bestia", aquí convertit en policia, només accentua la nostàlgia d'altres temps.
4 comentaris:
Hola Ricard!
Me han hablado bien de la película aunque con este director a veces no acabo de quedar del todo satisfecho. La propuesta es interesante, tengo que verla.
Saludos!
Un homenaje al giallo que aprovecha bien el escenario de la ciudad de Venecia. Sin embargo, no es de los mejores trabajos de De la Iglesia, director que aprecio aunque un tanto irregular.
Saludos.
Pues su sentido del humor, era de lo mejor que ofrecían las películas del bueno de Alex.
Yo es que lo eché en falta. Hay cierto tono de comedia pero ningún gag destacable, ningún diálogo ingenioso.
Publica un comentari a l'entrada