A "Amante por un día" (2017), Philippe Garrel reincideix en el seu estil Nouvelle Vague (al blanc i negre cal afegir la veu en off) i en els seus estudis sobre les sempre complicades relacions de parella.
El protagonista és un professor d'universitat ajuntat amb una alumna que té l'edat de la seva filla (Esther Garrel; ara ja coneixem els dos germans). Les noies es fan amigues i comparteixen secrets inconfessables, però si la informació és poder, la temptació d'utilitzar-la és molt forta. D'altra banda, és fàcil parlar de fidelitat i mostrar-se comprensiu quan s'ignoren les evidències.
2 comentaris:
No sabria dir-te ben bé perquè, però el cas és que aquest "Amant d'un jour" no em va acabar de fer el pes.
Potser hauria de donar-li una segona oportunitat.
Salutacions,
Juan
A mi em va agradar el seu aire Nouvelle Vague. La història la vaig trobar molt trista.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada