LA LEGIÓN INVENCIBLE

Ignoro si l'emissió a la 2 del clàssic de John Ford del 1949 "La legión invencible" ("She Wore a Yellow Ribbon" és el títol original) és una picada d'ullet del govern socialista a l'independentisme català. Si més no, una bona oportunitat de recuperar el segon títol de l'anomenada Trilogia de la Cavalleria, que el mític realitzador va dedicar als destacaments militars que van participar en les Guerres Índies, responsables immediats del genocidi dels pobres nadius americans -quatre indis segons el ministre Borrell- (els altres dos títols són "Fort Apache", del 1948, i "Río Grande", del 1950).

L'acció ens situa poc després de la mort de Custer a Little Big Horn, ja explicada per Michael Curtiz a "Murieron con las botas puestas" i pel mateix Ford, en un to més desmitificador, a "Fort Apache". Els xeienes se senten valents i moure's de Fort Starks és perillós. De fet, hi ha algunes escaramusses amb els indis i més passejades a cavall pel Monument Valley, captades per la càmera de Winton C. Hoch amb uns colors impressionants, però el drama té un to més íntim, centrat en la figura del capità Brittles (John Wayne, envellit de manera prou convincent per a l'ocasió), qui està a punt de jubilar-se i ja enyora la seva vida a l'exèrcit, amb la companyonia i tot això, però tampoc no té motius de preocupació perquè els oficials que l'han de substituir són tan valents com ell.

No pot faltar l'escena de borratxera i cops de puny a càrrec de l'inefable Victor McLaglen i un to amable que destaca la conciliació entre enemics pretèrits (els sudistes, ara integrats al Setè de Cavalleria) i actuals (Brittles-Wayne intentarà desesperadament impedir el conflicte entre els soldats i els joves xeienes mentre fuma la pipa de la pau amb un indi amb qui l'uneix el vincle de la veterania).

Atenció als detalls de l'emotiva escena del comiat al capità Brittles (les ulleres, el mocador); o de perquè Ford era un mestre: