"El sueño eterno" (Howard Hawks, 1946) s'erigeix en obra cabdal i referència ineludible del cinema negre. Una trama plena de bifurcacions, una ciutat de Los Angeles nocturna, els vincles entre una classe alta moralment corrompuda i el crim organitzat, un detectiu de tornada de tot i una dona fatal, tots dos en el fons uns sentimentals, que expressen el seu desig a través d'unes rèpliques absolutament memorables, de fet el millor d'un film que reunia novament Humphrey Bogart i la seva ja esposa Lauren Bacall, ell incorporant el detectiu més famós de la història, el Philip Marlowe sorgit de la ploma de Raymond Chandler. Hawks hi va posar la seva direcció tan invisible com eficaç i els guionistes (entre ells, un William Faulkner lliurat als diners de Hollywood) els meravellosos diàlegs.
2 comentaris:
Hace muchos años que vi en el desaparecido Cine Savoy un ciclo completo de la filmografía de Bogart. No es "El sueño eterno" una de mis favoritas: una pareja enamorada que se pasan todo el metraje con un simplón juego de seducción y donde apenas interesa la investigación. Funciona la química entre Bogart y Bacall y poco más. La novela de Chandler merecía mejor adaptación.
Un abrazo.
Bueno, la trama policíaca es enrevesada y más bien incomprensible. Pero los diálogos son antológicos.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada