Dèiem en parlar d'"Un monstre em ve a veure" que la relativa indefinició autoral de J. A. Bayona podria significar un avantatge quan es posés al capdavant d'un projecte de la factoria Spielberg del nivell d'aquesta cinquena part de la nissaga dels dinosaures. Puc presumir que el resultat em dóna la raó: "Jurassic World: El reino caído" podria haver estat dirigida pel mateix Steven i no notaríem la diferència.
Bayona despatxa l'encàrrec amb solvència i, després d'una primera part trepidant entre diplodocus i erupcions volcàniques, l'argument ens trasllada a una mansió gòtica, que pot recordar alguns escenaris de títols anteriors del director català, on trobarem menys acció i més suspens, en la línia del primer títol de la sèrie, el ja llunyà "Parque Jurásico" del 1993, homenatjat sense manies en diversos plans i seqüències. Demostrat en l'inici a l'illa que el deixeble pot ser tan virtuós com el seu mestre, manté l'elegància en aquesta segona part més reposada però en absolut avorrida, que combina l'esperit del cinema clàssic d'aventures amb notes de terror i fins i tot té temps de plantejar alguns dilemes ètics.
2 comentaris:
Hay una gran diferencia en cómo ha tratado la crítica anglosajona esta película en comparación con la española. Bayon ha hecho grandiosos taquillazos en España, fuera parece tener poco predicamento.
Un abrazo.
Bueno, los críticos anglosajones me la sudan (por decirlo sutilmente).
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada