Adaptació molt lliure del llibre d'Anne Wiazemsky "Un año ajetreado", que narra la seva relació professional i sentimental amb Jean-Luc Godard, el darrer film de Michel Hazanavicius, "Mal genio" (2017), pretén dues o tres coses:
- Un exercici metalingüístic similar al de "The Artist", però prenent com a referent no el cinema mut sinó el godardià, copiant els seus intertítols, primers plans i moviments de càmera, la seva paleta de colors i escenes senceres de "Pierrot Le Fou" o "Une femme mariée".
- Fer un retrat irònic i despietat del cineasta suís, cregut i alhora insegur, decidit a encapçalar una revolució d'esquerres que només existeix en la seva imaginació mentre es comporta com un nen malcriat i gelós de la seva jove musa.
- Fer un retrat més ampli de la intel·lectualitat burgesa parisenca els dies del maig del 1968.
El film peca d'un sentit de l'humor una mica elemental però resulta simpàtic, hàbil en la seva transcripció del cinema de Jean-Luc Godard i molt probablement força precís en el retrat que fa dels revolucionaris de saló i d'aquest geni que tenia mal geni, com es desprèn també del text literari -amb més subtilesa- i com també es pot deduir de la biografia del cineasta, a qui, com potser recordareu, vam dedicar un monogràfic en què parlàvem de la seva relació amb en Truffaut i arribàvem a una conclusió semblant sobre el seu caràcter immadur.
2 comentaris:
Probablement, el problema principal de "Mal genio" rau en el fet que no es viable fer una comèdia convencional basada en una personalitat tan profundament complexa com la de Godard. En qualsevol cas, sempre és positiu, malgrat els seus detractors, que se li reti homenatge a un cineasta que ha comprés com pocs la veritable essència del cinema.
Abraçades cinèfiles!
Juan
El talent de Godard és inqüestionable però sempre he tingut la impressió que havia de ser un energúmen. Hazanavicius destaca la seva cara menys amable però la mateixa existència d'aquesta pel·lícula ja és un homenatge al seu cinema.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada