I ja que parlem d'Òscars a la millor pel·lícula de parla no anglesa, podríem recordar un dels millors films que han merescut aquest premi, quan encara no eren tan políticament correctes i se'n deia Òscar a la millor pel·lícula estrangera. Volem parlar de "Juegos prohibidos", dirigida el 1952 per René Clément; en realitat, això de l'Òscar és una excusa i devem aquest post a la recomanació del company Mister Lombreeze (Gusanos y Lombrices).
Narra el drama d'una nena que perd els seus pares -i el gos- en un bombardeig, els dies de la invasió alemanya a França durant la Segona Guerra Mundial; troba refugi a casa d'uns camperols bastant totxos i es fa molt amiga del fill petit, tot i que és una mica més gran que ella. Per evitar fer espòilers, no detallarem els "jocs prohibits" a què fa referència el títol; només direm que el valor d'aquest film resideix en el seu retrat allunyat de complexos i paternalismes del món dels infants i com encaren conceptes que no poden entendre com la mort i la religió, amb una mirada innocent que d'alguna manera esdevé perversa, però potser només en la mesura que atempta contra els nostres prejudicis d'adults. El to quasi de comèdia i l'empatia dels inoblidables intèrprets infantils (Brigitte Fossey i Georges Poujouly), en contrast permanent amb el drama de la guerra i una banda sonora de Narciso Yepes tan trista com memorable fan de "Juegos prohibidos" un títol atípic i fascinant; impossible veure-la sense acabar plorant com una magdalena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada