Més cinema francès!
Abans d'"Un prophète", Jacques Audiard va realitzar l'any 2005 aquesta pel·lícula de títol singular i argument encara més insòlit: un jove que és tot nervi, orfe de mare i que manté una relació complicada amb un pare expert en embolics, es dedica a negocis immobiliaris més aviat tèrbols i a vagar per bars i discoteques a les estones lliures, en companyia d'un soci calavera; un dia, la vena artística que li ve per part de la seva mare emergeix per una escletxa en el seu present sòrdid i sense expectatives i decideix provar sort com a pianista clàssic.
El film parla, en definitiva, de la dificultat de fabricar-nos un destí diferent d'aquell que ens marquen l'herència i les circumstàncies, i certifica amb les seves escenes tenses i alhora fluides que Audiard és un narrador de raça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada