KUBRICK DE LA "A" A LA "Z" # 15: SIMETRIA

Aquesta entrada de la sèrie "Kubrick de la "A" a la "Z"" és ben curta i podia haver estat la més llarga, perquè els exemples d'enquadraments simètrics són infinits. Afegirem que la simetria no només està en l'aspecte visual: a partir de "2001" i, sobretot, "La naranja mecánica", també l'estructura dels seus films s'ordena en una perfecta simetria, una separació en dues meitats, cadascuna de les quals és el reflex de l'altra.

"2001" conté dos salts evolutius en cada extrem de la narració, més dos episodis centrals: el viatge a la Lluna i el viatge de la nau Discovery cap a Júpiter.

En la primera meitat de "La naranja mecánica", Alex i els seus droogos visiten i estomaquen un pobre captaire i assalten la casa d'un escriptor i violen la seva dona. Després, Alex resol amb la violència una disputa interna de la banda.

Després del tractament Ludovico, Alex retroba el captaire, els seus companys -que ara són policies- i l'escriptor; però, a diferència de la primera meitat de la pel·lícula, ara és ell qui rep totes les patacades. La incapacitat d'exercir la violència el converteix en víctima.

A "Barry Lyndon", la primera meitat mostra l'ascens social del protagonista, que culmina amb el seu casament amb Lady Lyndon. La segona part, narra la seva caiguda en desgràcia.

La primera meitat de "La chaqueta metálica" explica com la instrucció transforma els marines en perfectes màquines de fer la guerra. La segona meitat, mostra el funcionament dels soldats-màquina en el combat (no tan eficaç com calia esperar).

"Eyes Wide Shut" comença amb una festa a casa del milionari Ziegler; després, Harford discuteix amb la seva dona i passa la nit fora de casa; és temptat per la filla d'un pacient, una prostituta, la filla adol·lescent del venedor de disfresses i acaba assistint a una orgia en una mansió dels afores. A la segona meitat del film, Harford busca respostes i recorre novament els indrets que va visitar la nit anterior: a la llum del dia i sense disfresses, tot resulta diferent; finalment, retorna a la casa de Ziegler i allà obté algunes respostes (però no totes).

"El resplandor" deu ser l'únic dels seus darrers films que no respon a aquesta estructura. En ser un film d'horror, necessita un crescendo narratiu que casa malament amb la simetria. Però no oblidem que allò que els passa als Torrance és el reflex d'una història anterior, quan un altre vigilant va matar amb una destral les seves dues filles bessones.