Dins del cicle "Nou cinema italià" al Canal 33, hem descobert aquesta pel·lícula dirigida l'any 2003 per Paolo Virzì, que adopta la forma d'una comèdia adolescent per oferir un discurs molt interessant, sobre com la societat moderna s'estructura en un sistema de castes en què els grups socials no vénen determinats per les ideologies (i això que a Itàlia, com ens ho pinten, el personal és força extremista), sino pel poder adquisitiu.
Ja sé que això no hauria de ser una sorpresa, però està bé que, de tant en tant, ens ho recordin. Podem conformar-nos i tirar endavant, com fa la protagonista, o caure en una profunda depressió, com son pare (Sergio Castellitto), la qual cosa tampoc no és aconsellable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada