La meva llista de blogs

diumenge, 7 d’octubre del 2018

# 1.000

Doncs sí, amics meus, aquesta és l'entrada que fa 1.000.

I per celebrar aquesta efemèride, sens perjudici de remetre'm a les etiquetes del bloc, el que faré en aquest post tan emblemàtic és un nou índex una mica diferent que serveixi per intentar assolir allò que és inassolible: certa voluntat enciclopèdica que sempre he preservat però a la qual he servit força malament, alternant una mica de tot, monografies, comentaris de títols clàssics i comentaris d'estrenes (clàssiques o no tant), tot plegat sense gaire ordre ni concert. Finalment, l'única veritat serà la meva pròpia i intransferible educació cinèfila, molt pobra, basada sobretot en la memòria de la meva adolescència. Els greus forats, les mancances que es posaran en evidència, potser em facin ser més rigorós en el futur. O potser no. En qualsevol cas, penso seguir divertint-me com fins ara i espero no resultar avorrit en conseqüència.

Començarem per detallar els directors més recurrents (que han estat objecte de més entrades). Faré dues llistes, una de directors clàssics i una altra de moderns. I, com que els conceptes de clàssics i de moderns són discutibles, aclareixo que els he separat d'acord amb el criteri següent: clàssics són aquells que van dirigir el seu primer llargmetratge abans del 1961; moderns, la resta. Que fàcil, oi? La freqüència reflecteix el meu gust personal però només en part, ja que la casualitat o l'oportunitat també han tingut molt a veure.

ELS (MÉS) CLÀSSICS:

1. STANLEY KUBRICK
2. FEDERICO FELLINI
3. ALAIN RESNAIS
4. JEAN-LUC GODARD
5. BILLY WILDER
6. CLAUDE CHABROL
7. FRANÇOIS TRUFFAUT
8. ORSON WELLES
9. LUCHINO VISCONTI
10. ALFRED HITCHCOCK
11. FRITZ LANG
12. INGMAR BERGMAN
13. CARL THEODOR DREYER
14. ERIC ROHMER
15. JOHN FORD

ELS MODERNS (?):

1. STEVEN SPIELBERG
2. WOODY ALLEN
3. FRANCIS COPPOLA
4. MARTIN SCORSESE
5. PIER PAOLO PASOLINI
6. ÁLEX DE LA IGLESIA
7. DAVID LYNCH
8. RIDLEY SCOTT
9. ROMAN POLANSKI
10. SAM PECKINPAH
11. BRIAN DE PALMA
12. PEDRO ALMODÓVAR
13. QUENTIN TARANTINO
14. ISABEL COIXET
15. JOEL COEN

I ara intentarem ordenar d'alguna manera les pel·lícules (no totes):

Començarem pel cinema silent:

1920.

PÁGINAS DEL LIBRO DE SATÁN

1921.

EL CHICO

1922.

EL DOCTOR MABUSE
LA BRUJERÍA A TRAVÉS DE LOS TIEMPOS

1923.

EL HOMBRE MOSCA

1924.

AVARICIA
LOS NIBELUNGOS

1925.

EL ACORAZADO POTEMKIN
EL AMO DE LA CASA
EL VENTALL DE LADY WINDERMERE

1927.

AMANECER
METRÓPOLIS

1928.

EL CAMERAMAN
EL HOMBRE QUE RÍE
LA PASIÓN DE JUANA DE ARCO

1929.

EL HOMBRE CON LA CÁMARA

1932.

VAMPYR, LA BRUJA VAMPIRO

1936.

TIEMPOS MODERNOS

Sens dubte falten molts títols essencials. Però encara és més imperdonable la llista que seguirà.

Els anys trenta (en realitat, hem inclòs títols anteriors a la revolucionària "Ciudadano Kane"):

1931.

M, EL VAMPIRO DE DÜSSELDORF

1932.

ADIÓS A LAS ARMAS
FREAKS

1933.

KING KONG
EL TESTAMENTO DEL DOCTOR MABUSE

1934.

L'ATALANTE

1935.

LA KERMESSE HEROICA

1939.

LA REGLA DEL JUEGO
LOS VIOLENTOS AÑOS VEINTE
NINOTCHKA

1940.

EL BAZAR DE LAS SORPRESAS
LAS UVAS DE LA IRA

1941.

¡QUÉ VERDE ERA MI VALLE!

El cinema nord-americà dels anys quaranta i cinquanta:

1941.

CIUDADANO KANE

1942.

CASABLANCA
EL CUARTO MANDAMIENTO

1944.

PERDICIÓN

1945.

DÍAS SIN HUELLA

1946.

¡QUÉ BELLO ES VIVIR!
ENCADENADOS
EL EXTRAÑO
LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA

1947.

LA DAMA DE SHANGHAI

1948.

CARTA DE UNA DESCONOCIDA
MACBETH
RÍO ROJO

1949.

EL MANANTIAL
UN DÍA EN NUEVA YORK

1950.

EL CREPÚSCULO DE LOS DIOSES
EL DEMONIO DE LAS ARMAS

1951.

EL GRAN CARNAVAL

1952.

CANTANDO BAJO LA LLUVIA
EL HOMBRE TRANQUILO

1953.

FEAR AND DESIRE
TRAIDOR EN EL INFIERNO

1954.

JOHNNY GUITAR
SABRINA
LA VENTANA INDISCRETA

1955.

ATRAPA A UN LADRÓN
KILLER'S KISS
LA NOCHE DEL CAZADOR
LA TENTACIÓN VIVE ARRIBA
REBELDE SIN CAUSA
SIEMPRE HACE BUEN TIEMPO

1956.

ATRACO PERFECTO
CENTAUROS DEL DESIERTO
LOS DIEZ MANDAMIENTOS
PLANETA PROHIBIDO

1957.

DOCE HOMBRES SIN PIEDAD
EL INCREÍBLE HOMBRE MENGUANTE
SENDEROS DE GLORIA
TESTIGO DE CARGO

1958.

SED DE MAL
VÉRTIGO

1959.

CON FALDAS Y A LO LOCO
CON LA MUERTE EN LOS TALONES
DE REPENTE, EL ÚLTIMO VERANO
OPERACIÓN PACÍFICO

Cinema europeu de postguerra (fins el 1955):

1943.

OSSESSIONE

1946.

LA BELLA Y LA BESTIA

1948.

LADRÓN DE BICICLETAS
LA TERRA TREMA

1949.

EL TERCER HOMBRE

1951.

BELLÍSIMA

1952.

JUEGOS PROHIBIDOS

1953.

LOS INÚTILES

No gran cosa, com podeu veure. Però això s'anima a partir de la dècada dels seixanta. Tant és així, que he fet diverses classificacions: en primer lloc, el cinema nord-americà d'una etapa que comprèn des de la decadència del sistema d'estudis a la renovació formal i temàtica del final de la dècada. Després, un apartat dedicat a l'edat daurada del cinema europeu d'autor, en un període que aniria des del 1955 al 1975; i encara he separat un espai que recollís les avantguardes més òbvies: la Nouvelle Vague, fonamentalment, a la qual he dedicat molts posts des de l'inici del bloc; com que és, en realitat, un moviment heterogeni i no queda gaire clar fins on arriba la seva vigència, m'he centrat en els anys que van del 1959 al 1967, quan Godard es fa més radical i Truffaut més clàssic.

Després, venen els anys setanta, fonamentalment americans, tot i que he inclòs alguns títols europeus que s'han escapat de les altres classificacions perquè no són estrictament d'autor o perquè són posteriors al 1975.

I, per acabar aquest recorregut cronològic, la dècada dels vuitanta en territori nord-americà, quan els cineastes apareguts en la dècada anterior i algunes aportacions europees van oferir-nos un cinema bàsicament comercial i despreocupat però amb unes senyes d'identitat relativament homogènies (a més, així rememoro la meva adolescència). I això no vol dir que no hi hagi hagut grans pel·lícules dels noranta ençà, però vull que aquest recull se centri en èpoques menys conegudes pel públic actual i més concretes estilísticament; possiblement, i sense desmerèixer alguns treballs contemporanis, també més interessants. D'altra banda, ja tenia prou feina fent-ho d'aquesta manera.


Cinema nord-americà dels seixanta:

1960.

EL APARTAMENTO
ESPARTACO
PSICOSIS

1961.

DESAYUNO CON DIAMANTES
EL TERROR DE LAS CHICAS
ESPLENDOR EN LA HIERBA
LA CALUMNIA
UN, DOS, TRES
VENCEDORES O VENCIDOS
WEST SIDE STORY

1962.

CHANTAJE CONTRA UNA MUJER
DÍAS DE VINO Y ROSAS
DUELO EN LA ALTA SIERRA
EL HOMBRE QUE MATÓ A LIBERTY VALANCE
EL MENSAJERO DEL MIEDO
EL MILAGRO DE ANNA SULLIVAN
LOLITA
MATAR A UN RUISEÑOR

1963.

CLEOPATRA
DEMENTIA 13
IRMA LA DULCE
EL PROFESOR CHIFLADO
LA PANTERA ROSA

1964.

¿TELÉFONO ROJO? VOLAMOS HACIA MOSCÚ
BÉSAME, TONTO
MARNIE, LA LADRONA
MARY POPPINS
MAYOR DUNDEE
PUNTO LÍMITE
SIETE DÍAS DE MAYO

1966.

EN BANDEJA DE PLATA
LA JAURÍA HUMANA
PROPIEDAD CONDENADA
YA ERES UN GRAN CHICO

1967.

A SANGRE FRÍA
BONNIE AND CLYDE
DESCALZOS POR EL PARQUE
EL GRADUADO
SOLA EN LA OSCURIDAD
WHO'S THAT KNOCKING AT MY DOOR?

1968.

2001: UNA ODISEA DEL ESPACIO
EL GUATEQUE
EL NADADOR
EL PLANETA DE LOS SIMIOS
EL VALLE DEL ARCO IRIS
FACES
GREETINGS
LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES
LA SEMILLA DEL DIABLO

1969.

ALICE'S RESTAURANT
COWBOY DE MEDIANOCHE
DANZAD, DANZAD, MALDITOS
DOS HOMBRES Y UN DESTINO
EASY RYDER
EL DESCENSO DE LA MUERTE
EL VALLE DEL FUGITIVO
GENT DE PLUJA
GRUPO SALVAJE
TOMA EL DINERO Y CORRE

L'edat d'or del cinema d'autor europeu (1955-1975) (Potser no tots els títols són cinema d'autor però tots són obra d'autors):

1956.

LA MUERTE EN ESTE JARDÍN

1957.

LAS NOCHES DE CABIRIA
NOCHES BLANCAS

1958.

ASCENSOR PARA EL CADALSO
MON ONCLE

1959.

EL GENERAL DE LA ROVERE
EL TIGRE DE ESNAPUR / LA TUMBA INDIA
PICKPOCKET

1960.

LA DOLCE VITA
EL MANANTIAL DE LA DONCELLA
LA AVENTURA
LOS OJOS SIN ROSTRO
ROCCO Y SUS HERMANOS

1961.

ACCATTONE
LA NOCHE

1962.

EL ECLIPSE
LA ESCAPADA
LAWRENCE DE ARABIA
MAMMA ROMA

1963.

8 Y 1/2
EL GATOPARDO
EL SIRVIENTE
ROGOPAG

1964.

EL EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO

1965.

DOCTOR ZHIVAGO
EL HOMBRE DEL CRÁNEO RASURADO
REPULSIÓN
SANDRA

1966.

AU HAZARD BALTHAZAR
DARRERA LA PISTA DE LA GUINEU
PAJARITOS Y PAJARRACOS
PERSONA

1967.

EDIPO REY
LAS BRUJAS

1968.

BESOS ROBADOS
CAPRICCIO ALL'ITALIANA
HASTA QUE LLEGÓ SU HORA
LA HORA DEL LOBO
LA MUJER INFIEL
LA NOVIA VESTÍA DE NEGRO 
LAS CIERVAS
ROMEO Y JULIETA
TEOREMA
TOBY DAMMIT

1969.

ACCIDENTE SIN HUELLA
AMOR Y RABIA
EL CARNICERO
EL PEQUEÑO SALVAJE
LA CAÍDA DE LOS DIOSES
LA SIRENA DEL MISSISSIPPI
MA NUIT CHEZ MAUD
MEDEA
POCILGA
SATYRICON
WOMEN IN LOVE

1970.

DOMICILIO CONYUGAL
EL JARDÍN DE LOS FINZI-CONTINI
LA HIJA DE RYAN
LA RUPTURA
LE GENOU DE CLAIRE

1971.

EL DECAMERÓN
MUERTE EN VENECIA
THE BOY FRIEND

1972.

EL DISCRETO ENCANTO DE LA BURGUESÍA
EL ÚLTIMO TANGO EN PARÍS
GRITOS Y SUSURROS
L'AMOUR L'APRÈS-MIDI
LOS CUENTOS DE CANTERBURY
LUDWIG
ROMA
TOUT VA BIEN

1973.

AMARCORD
EL PLANETA SALVAJE
LA GRAN COMILONA
LA MAMAN ET LA PUTAIN
LA NOCHE AMERICANA
SECRETOS DE UN MATRIMONIO

1974.

ALICIA EN LAS CIUDADES
LAS MIL Y UNA NOCHES
TAMAÑO NATURAL
TODOS NOS LLAMAMOS ALÍ
STAVISKY

1975.

LA LEY DEL MÁS FUERTE
ROJO OSCURO
SALÓ
TOMMY

La reinvenció del cinema (avantguardes europees 1959-1967):

1959.

HIROSHIMA MON AMOUR
LOS CUATROCIENTOS GOLPES

1960.

À BOUT DE SOUFFLE
LE PETIT SOLDAT
TIREZ SUR LE PIANISTE
ZAZIE DANS LE MÉTRO

1961.

EL AÑO PASADO EN MARIENBAD
PARIS NOUS APPARTIENT
UNE FEMME EST UNE FEMME

1962.

JULES ET JIM
LA SOLEDAD DEL CORREDOR DE FONDO
VIVRE SA VIE

1963.

MURIEL OU LE TEMPS D'UN RETOUR

1964.

A HARD DAY'S NIGHT
BANDE À PART
LA PIEL SUAVE
LEMMY CONTRA ALPHAVILLE
UNE FEMME MARIÉE

1965.

PIERROT LE FOU
THE WAR GAME

1966.

DEUX OU TROIS CHOSES QUE JE SAIS D'ELLE
FAHRENHEIT 451
LA GUERRA HA TERMINADO
MASCULIN FÉMININ
QUI ÊTES-VOUS, POLLY MAGOO?

1967.

ANNA
LA COLECCIONISTA
PLAYTIME
WEEK END

Els anys setanta:

1970.

HI, MOM!
LA BALADA DE CABLE HOGUE
PEQUEÑO GRAN HOMBRE

1971.

BANANAS
DOS HOMBRES CONTRA EL OESTE
EL HOMBRE DE UNA TIERRA SALVAJE
EL SEDUCTOR
EL ÚLTIMO VALLE
LA AMENAZA DE ANDRÓMEDA
LA NARANJA MECÁNICA
LOS VIVIDORES
PERROS DE PAJA
TAKING OFF
THE LAST PICTURE SHOW

1972.

¿QUÉ ME PASA, DOCTOR?
¿QUÉ OCURRIÓ ENTRE TU PADRE Y MI MADRE?
BOXCAR BERTHA
DEFENSA
DIAGNÓSTICO: ASESINATO
CABARET
EL CANDIDATO
EL DIABLO SOBRE RUEDAS
EL PADRINO
JUNIOR BONNER
LA HUIDA
LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON
TODO LO QUE USTED SIEMPRE QUISO SABER SOBRE EL SEXO Y NO SE ATREVÍA A PREGUNTAR
UN DIAMANTE AL ROJO VIVO

1973.

AMERICAN GRAFFITI
EL DORMILÓN
EL EXORCISTA
EL GOLPE
EL HOMBRE DE MIMBRE
HERMANAS
JESUS CHRIST SUPERSTAR
LUNA DE PAPEL
MALAS CALLES
MALAS TIERRAS
PAT GARRET Y BILLY THE KID
TAL COMO ÉRAMOS

1974.

ALICIA YA NO VIVE AQUÍ
CHINATOWN
EL FANTASMA DEL PARAÍSO
EL GRAN GATSBY
EL JOVENCITO FRANKENSTEIN
LA CONVERSACIÓN
EL PADRINO II
LA NOCHE SE MUEVE
LA MATANZA DE TEXAS
LOCA EVASIÓN
PRIMERA PLANA
QUIERO LA CABEZA DE ALFREDO GARCÍA
YAKUZA

1975.

ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO
BARRY LYNDON
EL LUCHADOR
EL REGRESO DE LA PANTERA ROSA
LA ÚLTIMA NOCHE DE BORIS GRUSHENKO
LOS ARISTÓCRATAS DEL CRIMEN
LOS TRES DÍAS DEL CÓNDOR
TIBURÓN

1976.

CARRIE
EL ASESINATO DE UN CORREDOR DE APUESTAS CHINO
EL QUIMÉRICO INQUILINO
ERASERHEAD
FASCINACIÓN
KING KONG
LA PIEL DURA
MARATHON MAN
MISSOURI
TAXI DRIVER
TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE

1977.

ANNIE HALL
ENCUENTROS EN LA TERCERA FASE
FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE
LA CRUZ DE HIERRO
LA GUERRA DE LAS GALAXIAS
LOS DUELISTAS
NEW YORK, NEW YORK
PROVIDENCE

1978.

CONVOY
DÍAS DEL CIELO
EL EXPRESO DE MEDIANOCHE
EL CAZADOR
FEDORA
GREASE
LA FURIA
THE DRIVER
THE WARRIORS

1979.

10, LA MUJER PERFECTA
1941
ALIEN
APOCALYPSE NOW
HAIR
HOME MOVIES
LOS PASAJEROS DEL TIEMPO
MAD MAX, SALVAJES DE AUTOPISTA
MANHATTAN
QUADROPHENIA
TESS
THE WANDERERS

Cinema nord-americà dels vuitanta:

1980.

ATERRIZA COMO PUEDAS
BRUBAKER
EL IMPERIO CONTRAATACA
EL RESPLANDOR
FAMA
FORAJIDOS DE LEYENDA
GENTE CORRIENTE
LA PUERTA DEL CIELO
L'HOME ELEFANT
OUT OF THE BLUE
PERMANENT VACATION
RECUERDOS
S.O.B.
TORO SALVAJE
VESTIDA PARA MATAR

1981.

EN BUSCA DEL ARCA PERDIDA
GEORGIA
IMPACTO
LA PRESA
RAGTIME
REBORN
TODOS RIERON

1982.

BLADE RUNNER
CORAZONADA
CREEPSHOW
EL REY DE LA COMEDIA
E.T., EL EXTRATERRESTRE
LA COMEDIA SEXUAL DE UNA NOCHE DE VERANO
LÍMITE: 48 HORAS
OFICIAL Y CABALLERO
POLTERGEIST
VEREDICTO FINAL
VICTOR VICTORIA

1983.

CLAVE: OMEGA
CUJO
CHRISTINE
EL PRECIO DEL PODER
EL RETORNO DEL JEDI
EN LOS LÍMITES DE LA REALIDAD
LA ZONA MUERTA
REBELDES
LA LEY DE LA CALLE
VIDEODROME
ZELIG

1984.

AMADEUS
BIRDY
BROADWAY DANNY ROSE
CALLES DE FUEGO
COTTON CLUB
DOBLE CUERPO
DUNE
EL MEJOR
EXTRAÑOS EN EL PARAÍSO
INDIANA JONES Y EL TEMPLO MALDITO
LOS CHICOS DEL MAÍZ
PARIS, TEXAS
PESADILLA EN ELM STREET

1985.

AFTER HOURS
CUANDO LLEGA LA NOCHE
EL COLOR PÚRPURA
LADY HALCÓN
LA ROSA PÚRPURA DE EL CAIRO
LEGEND
MANHATTAN SUR
MÁSCARA
MEMORIAS DE ÁFRICA
REGRESO AL FUTURO
ST. ELMO, PUNTO DE ENCUENTRO

1986.

AGENTE DOBLE EN BERLÍN
ALGO SALVAJE
DOWN BY LAW
EL COLOR DEL DINERO
EL CUERPO
HANNAH Y SUS HERMANAS
PEGGY SUE SE CASÓ
TERCIOPELO AZUL
TOP GUN

1987.

CITA A CIEGAS
DÍAS DE RADIO
EL CORAZÓN DEL ÁNGEL
EL IMPERIO DEL SOL
EL SICILIANO
JARDINES DE PIEDRA
LA CHAQUETA METÁLICA
LA SOMBRA DEL TESTIGO
LOS INTOCABLES DE ELIOT NESS
SUPERDETECTIVE EN HOLLYWOOD

1988.

ARDE MISSISSIPPI
CASADA CON TODOS
COCKTAIL
COLORES DE GUERRA
EL SENDERO DE LA TRAICIÓN
LAS AMISTADES PELIGROSAS
LA ÚLTIMA TENTACIÓN DE CRISTO
TUCKER: UN HOMBRE Y SU SUEÑO
UN LUGAR LLAMADO MILAGRO

1989.

ALWAYS
CORAZONES DE HIERRO
DELITOS Y FALTAS
EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS
HISTORIAS DE NUEVA YORK
INDIANA JONES Y LA ÚLTIMA CRUZADA
MISTERY TRAIN
REGRESO AL FUTURO II
VALMONT

Predominança clara del cinema nord-americà, almenys pel que fa al segle XX.

Però en el bloc també han tingut cabuda altres cinematografies: la llatinoamericana (d'alguns títols mexicans de Buñuel a la guanyadora de l'Òscar "Una mujer fantástica"); el cinema asiàtic, molt ben representat pel que fa al segle actual; o el cinema de l'Est europeu, tot i l'absència clamorosa de Tarkovsky -que em perdoni Ricardo Pérez-, des d'"El acorazado Potemkin" a "Paraíso".


Els cinemes espanyol i català del segle actual han tingut força presència. Però ha estat gràcies al cicle de la 2 que hem tingut ocasió de revisar o descobrir moltes pel·lícules del cinema espanyol del segle passat, de manera que aquest apartat resulta molt complet en comparació, tot i l'absència d'algun títol cabdal (que potser comentem en el futur).


Cinema espanyol:

1951.

CIELO NEGRO

1952.

BIENVENIDO MÍSTER MARSHALL

1955.

HISTORIAS DE LA RADIO
MISTER ARKADIN
MUERTE DE UN CICLISTA

1956.

CALLE MAYOR

1958.

LA VENGANZA

1959.

LOS CHICOS

1961.

DIFERENTE
PLÁCIDO

1962.

GRITOS EN LA NOCHE
NOCHE DE VERANO

1963.

EL MUNDO SIGUE
EL VERDUGO
NUNCA PASA NADA
RIFIFÍ EN LA CIUDAD

1964.

LA NIÑA DE LUTO
VACACIONES PARA IVETTE

1965.

CAMPANADAS A MEDIANOCHE
FATA MORGANA

1966.

JUGUETES ROTOS
LA BUSCA
LA CAZA
NOCHE DE VINO TINTO
NUEVE CARTAS A BERTA

1969.

DEL AMOR Y OTRAS SOLEDADES
LA RESIDENCIA
LAS CRUELES
LOS DESAFÍOS
ME ENVENENO DE AZULES

1971.

CANCIONES PARA DESPUÉS DE UNA GUERRA

1972.

ANA Y LOS LOBOS
LA NOVIA ENSANGRENTADA
LA SEMANA DEL ASESINO
VENTE A LIGAR AL OESTE

1973.

EL ESPÍRITU DE LA COLMENA

1974.

CLARA ES EL PRECIO
EL AMOR DEL CAPITÁN BRANDO
VIDA CONYUGAL SANA

1975.

CRÍA CUERVOS
FURTIVOS
LA ENDEMONIADA
LOS PÁJAROS DE BADEN-BADEN

1976.

¿QUIÉN PUEDE MATAR A UN NIÑO?
TATUAJE

1977.

CAMBIO DE SEXO

1978.

BILBAO

1979.

ARREBATO
CANICHE
LA MUCHACHA DE LAS BRAGAS DE ORO

1980.

ÓPERA PRIMA

1981.

DEPRISA, DEPRISA
EL CRACK

1982.

ASESINATO EN EL COMITÉ CENTRAL
LA COLMENA

1983.

EL SUR
ENTRE TINIEBLAS

1984.

FANNY PELOPAJA
LOS SANTOS INOCENTES

1985.

LOLA

1986.

EL VIAJE A NINGUNA PARTE
LA LEY DEL DESEO
TIEMPO DE SILENCIO

1987.

ANGOIXA
EL LUTE (CAMINA O REVIENTA)

1988.

MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS
EL LUTE II: MAÑANA SERÉ LIBRE

1989.

SI TE DICEN QUE CAÍ

1990.

LAS EDADES DE LULÚ

1991.

AMANTES

1992.

AMO TU CAMA RICA
JAMÓN JAMÓN
EL AMANTE BILINGÜE

1993.

HUEVOS DE ORO
INTRUSO
KIKA

1994.

LA PASIÓN TURCA
LOS PEORES AÑOS DE NUESTRA VIDA

1995.

EL DÍA DE LA BESTIA

1996.

BÁMBOLA
LIBERTARIAS

1997.

ABRE LOS OJOS
LA CAMARERA DEL TITANIC

1998.

LA NIÑA DE TUS OJOS
MUERTOS DE RISA

1999.

VOLAVÉRUNT


divendres, 28 de setembre del 2018

MARTÍN x 2


Elena Martín no és Michelle Pfeiffer però és més actual i més nostrada i li dedicarem aquest post després de veure i revisar els dos títols clau en la seva encara breu filmografia:

A "Las ámigas de Àgata" (2015), dirigida en contuberni per Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen, Elena Martín només apareix com a actriu. Fa el paper de la més sonsa d'un grup d'amigues d'infància que s'ajunten per passar un cap de setmana a la platja mentre les incerteses de la imminent edat adulta comencen a entelar la seva relació.

El film és un treball de fi de curs (literalment) que diu molt sobre una certa tendència del cinema català d'ara mateix. Amb un pressupost que imaginem ridícul i unes actrius amb més bona voluntat que talent, la trama es basa en les experiències més immediates de les directores i guionistes i l'estructura dramàtica és molt lleu, més aviat plana, sustentada en una successió de moments que la planificació inexistent i la devoció pels primers plans fan passar per molt autèntics. Els diàlegs no volen ser gaire explicatius, que ja està bé, però tampoc no ajuden a connectar amb els personatges.

A "Júlia ist" (2017), l'Elena Martín és també directora i narra, presumptament, les seves experiències durant un Erasmus a Berlín. L'inici desmaiat i lacònic, amb la protagonista fent sempre cara de pomes agres, ens fa témer el pitjor. Cal dir, però, que a mesura que la història avança, emergeix certa emoció; les situacions s'exposen amb senzillesa i claredat i la manca de pretensions acaba jugant a favor de la proposta. I Elena Martín, dirigint-se a si mateixa, ens demostra que la seva fragilitat aparent pot derivar en valor davant l'adversitat, amor per l'aventura i unes ganes de viure que no quedaven tan ben explicades en el film precedent, tot i la sortida del sol sobre el Mediterrani en l'escena final. Ens quedem amb la rave en un bosc de la capital alemanya.

divendres, 21 de setembre del 2018

PFEIFFER x 2



Michelle Pfeiffer va fer un munt de pel·lícules interessants els anys vuitanta. Si haguéssim de triar-ne dues, serien "Las amistades peligrosas" (1988) i "Los fabulosos Baker Boys" (1989). Però com que ja he parlat de la primera (post de desembre del 2013), em reservo tornar un dia sobre la segona i com que m'agrada portar la contrària, em centraré ara en dos títols que va rodar consecutivament el 1985, i que van representar la seva consagració com a gran estrella de Hollywood després de l'ensopegada de "Grease 2" (1982) i de treballar amb Brian De Palma a "El precio del poder" (1983).

Són dos títols menors però tanmateix simpàtics i ja de culte en què la Pfeiffer llueix una bellesa insultant.


"Cuando llega la noche" és un film lleuger -quasi ingràvid- i entretingut de John Landis (avui una mica oblidat, va dirigir algunes de les comèdies més memorables dels anys setanta i vuitanta), un thriller entre la paròdia i l'aventura romàntica que uneix un oficinista gris amb problemes matrimonials i amb insomni (Jeff Goldblum) i una noia misteriosa que vesteix com James Dean a "Rebelde sin causa" i fuig d'uns àrabs per un assumpte relacionat amb unes joies (el MacGuffin). L'esquema argumental és el de les screwball comedies o el de "Pierrot Le Fou"; Jonathan Demme rodaria dos títols similars en la mateixa dècada: "Algo salvaje" i "Casada con todos", aquesta amb la mateixa actriu protagonista. L'aportació de Landis es caracteritza per la seva manca de pretensions, la subtil ironia de les situacions i la sàvia dosificació dels gags i les seqüències d'acció d'una trama que, com anuncia el títol, transcorre gairebé sempre de nit entre carrers deserts i mansions luxoses de la ciutat de Los Angeles. Goldblum aconsegueix fer entranyable el seu personatge d'heroi involuntari; la manca de son i el seu aire impàvid l'ajudaran en totes les complicacions que se li presentin sense que la seva fragilitat íntima afecti la seva desimboltura aparent. I Pfeiffer, guapíssima com ja hem dit, està perfecta quan riu, quan plora, quan corre, quan camina, sempre amb una naturalitat i una elegància senzillament extraordinàries.

A més, és impagable la galeria de secundaris i de cameos de directors de cinema: Dan Aykroyd (actor-fetitxe del director), Richard Farnsworth, Vera Miles, Irene Papas, Clu Gulager, David Bowie, Roger Vadim, David Cronenberg, Rick Baker, Daniel Petrie, Paul Mazursky, Paul Bartel, Don Siegel, Jim Henson, Lawrence Kasdan, Jonathan Demme, i el mateix Landis en el paper d'un dels tres sicaris una mica maldestres.


El paper de Michelle Pfeiffer a "Lady Halcón" és una mica diferent. Substitueix els texans i la caçadora vermella pels parracs que vesteix una dama medieval víctima d'una maledicció que la converteix en falcó quan es fa de dia mentre viatja amb el seu estimat capità de la guàrdia (Rutger Hauer), qui es torna llop quan es fa de nit (i mai no poden estar junts en forma humana). Tant se val; torna a estar guapíssima. És més, la seva bellesa, que ha fet embogir els homes, com el malvat bisbe que ha venut l'ànima al diable per executar la seva venjança, és gairebé ofensiva; el seu rostre, il·luminat pel gran Vittorio Storaro, quasi fa mal als ulls. Matthew Broderick exerceix de contrapunt simpàtic en aquest conte d'aventures romàntiques d'arrel clàssica, fàcil i encisador, que és un dels millors treballs del sempre eficaç i ocasionalment brillant Richard Donner. I no hi falten els paisatges bromosos, els castells imponents o els duels a espasa. Com ha de ser.

dimarts, 18 de setembre del 2018

DEFENSA


Burt Reynolds serà recordat per moltes pel·lícules de conya i acció, i també per la seva resurrecció cinematogràfica a les ordres de Paul Thomas Anderson a "Boogie Nights". Però ara vull parlar d'un títol que va protagonitzar amb Jon Voight i que va esdevenir de culte des de la seva estrena l'any 1972.

"Defensa", dirigida pel britànic John Boorman, narra la dura experiència de quatre amics de caràcters molt diversos que, per fugir de la ciutat i la rutina, fan un viatge en canoa pels Apalatxes. Una topada massa íntima amb els muntanyencs primitius que viuen en aquelles contrades derivarà en un enfrontament a vida o mort.

Amb les seves ínfules de burgesos moderns i civilitzats, els protagonistes gosen penetrar en un univers que els és desconegut, un espai salvatge que els atraparà en un malson. Jo, després de la primera trobada amb els vilatans i el duel de banjos (una escena mítica), ja hauria arrencat a córrer.

 

divendres, 14 de setembre del 2018

LUCKY


Un actor secundari (John Carroll Lynch) dirigeix una pel·lícula sobre un altre actor secundari, amb algun protagonista en el seu haver: Harry Dean Stanton. Perquè "Lucky" (2017) parla tant de l'actor (mort poc després del rodatge) com del personatge que interpreta, un home de noranta-un anys que sempre ha anat a la seva i que, de cop i volta, s'adona de la proximitat del final i té por i se sent sol. Paradoxalment, aquest film en què tothom filosofa sobre la mort i la manca de sentit de tot plegat és una celebració de la vida, una vida que emergeix inalterable enmig del desert, una vida que troba la raó de ser en moments tan senzills i emocionants com la festa d'aniversari en què Lucky-Stanton canta "Volver" en un espanyol macarrònic, acompanyat d'uns mariatxis.

diumenge, 9 de setembre del 2018

DIES IRAE


Després del fracàs de "Vampyr, la bruja vampiro", Carl Theodor Dreyer va estar onze anys sense dirigir. De manera que signa el seu primer títol sonor, "Dies Irae", l'any 1943.

Quan no està ocupat cremant iaies acusades de bruixeria, el pastor Absalon passa les hores llegint la Bíblia en companyia de la seva mare i de la seva jove esposa Anne. L'arribada de Martin, el fill del capellà, encendrà la metxa d'una passió molts anys continguda.

La història d'amor entre Anne i el seu fillastre voreja la perversió per raons òbvies però, tanmateix, constitueix una celebració de la vida que contrasta amb un univers de por, odi i supersticions, fanatisme i hipocresia d'uns protestants que, en els seus mètodes, no tenen res a envejar als inquisidors catòlics. Dreyer subratlla aquest contrast gràcies al muntatge i ofereix solucions narratives d'una bellesa i intel·ligència sorprenents: com quan la parella observa un arbre que mira el seu reflex sobre el riu i cadascun interpreta la imatge de manera diferent; o quan, mentre festegen d'amagat a la mateixa casa del pastor, aquest vetlla l'agonia d'un capellà; la seva arribada a la casa del moribund es resol en una panoràmica que recorre tots els racons d'una estança que rememora els instants d'una vida que és a punt de desaparèixer. El film contraposa la passió amorosa, vista a través d'estampes de gran bellesa, a la presència obsessiva de la mort. I mentre el negre dels vestits i les siluetes a contrallum predomina al llarg de tota la pel·lícula, el vestit blanc de la protagonista omple la tràgica seqüència final, que transcorre al costat d'un taüt preparat per a la vetlla, com passarà en la posterior i també magistral "Ordet".


Els anacronismes són habituals en els films d'època. Els exemples són nombrosíssims i "Dies Irae", que és una obra mestra, no és una excepció. Potser és un detall poc rellevant però, com que apareix en un pla molt sostingut, es fa molt evident: mentre Anne i Martin parlen, veiem al fons un moble sobre el qual hi ha gravada una data; l'any és el 1639, però això no és gaire lògic quan se'ns ha fet saber reiteradament a través de les actes que signa Absalon sobre el procés a la bruixa que l'acció transcorre el 1623.

La influència pictòrica a "Dies Irae":


divendres, 7 de setembre del 2018

LOS MUNDOS DE CORALINE


A "Los mundos de Coraline" (2009), Henry Selick parteix per primera vegada d'un guió propi (basat en un llibre de Neil Gaiman), però el resultat no està tan allunyat de "Pesadilla antes de Navidad" (1993), el seu musical d'animació sobre personatges de Tim Burton amb música de Danny Elfman: la mateixa perfecció tècnica (aquí, afegeix el 3-D a la stop-motion), tanta o més imaginació i la introducció d'elements terrorífics en un relat presumptament per a infants.

dijous, 30 d’agost del 2018

DE REPENTE, EL ÚLTIMO VERANO


"De repente, el último verano" (1959) gaudeix d'un notable prestigi crític. Amb guió de Gore Vidal i Tennessee Williams, inspirat en l'obra teatral del segon, protagonitzada per Elisabeth Taylor, Montgomery Clift i Katharine Hepburn i dirigida per Joseph L. Mankiewicz, l'autor d'"Eva al desnudo". Més talent, impossible.

Tot i que és entretinguda i està indubtablement ben escrita, vista avui, sembla gairebé una paròdia. Tot el suspens gira al voltant d'una dona (Taylor) a qui volen fer una lobotomia quan resulta evident que està més sana que una poma; només ha oblidat el misteri al voltant de la mort del seu cosí, però no se li escaparà a l'espectador modern que tot té a veure amb l'homosexualitat del personatge, la qual cosa fa molt previsible la revelació final quan ella recupera la memòria per art de màgia.

Posats a carregar-nos aquest clàssic (no és el meu costum fer-ho, ja ho sabeu; permeteu-me aquesta frivolitat), afegirem que la Hepburn està sobreactuada i que Montgomery Clift, amb el rostre petrificat a causa del recent accident d'automòbil que el va desfigurar, actua només amb els ulls i resulta a estones patètic.

L'únic veritable atractiu del film és la presència d'una bellíssima i magnètica Elisabeth Taylor, de qui ens regalen l'estampa del seu pitram en el surrealista flash-back del final. De manera que, molt prestigi i molta fullaraca, però "De repente, el último verano" acaba sent un tràiler de la posterior pel·lícula del director, "Cleopatra", aquesta ja centrada sense tants miraments en el físic de la protagonista.

dimecres, 29 d’agost del 2018

LOS PASAJEROS DEL TIEMPO


"Los pasajeros del tiempo" (Nicholas Meyer, 1979) és un títol modest però simpàtic, gairebé de culte. Planteja una situació tan improbable com enginyosa: l'escriptor H. G. Wells no solament ha escrit una novel·la sobre viatges en el temps sinó que ha inventat la màquina que els farà possibles; però, abans que la provi, un dels seus amics li passa al davant, un metge que és en realitat el tristament cèlebre Jack L'Esbudellador. Els dos es retrobaran en el futur, que és el San Francisco contemporani (del 1979), un indret en què regna el capitalisme salvatge i la violència als carrers, molt allunyat de la utopia socialista que imaginava l'escriptor i, en canvi, un paradís per a Jack el psicòpata. L'única cosa que confirma -de fet, supera- les prediccions de Wells és l'alliberació de la dona, que dóna peu a situacions força divertides entre el cavaller victorià i l'empleada de banca decidida a seduir-lo.

Els papers principals van a càrrec de Malcolm McDowell (Wells), una bellíssima Mary Steenburgen i un inspiradíssim David Warner en el paper d'un Jack l'Esbudellador enamorat dels neons i dels pantalons de campana. Contribueix a l'èxit de la proposta la música del gran Miklós Rózsa (curiosament, també responsable de la banda sonora d'un altre film dels setanta amb Warner en un dels papers principals: l'excel·lent "Providence" de Resnais).

dilluns, 27 d’agost del 2018

EL AMO DE LA CASA


"El amo de la casa" (1925) va ser un gran èxit de públic tant a Dinamarca com a França (i per això els francesos van fitxar Dreyer per al film sobre Joana D'Arc).

Es tracta d'una faula protofeminista que denuncia els marits que no fan brot a casa seva i que no valoren el treball domèstic de les dones (tot i que l'intertítol inicial adverteix que això ja no passa a Dinamarca, només en altres països menys civilitzats -creu-t'ho!-).

Sobre l'obra teatral de Svend Rindon, Carl Theodor Dreyer serveix un film modest i eficaç que presenta situacions domèstiques fàcilment identificables pel gran públic. Demostra un gran domini de la composició en un escenari limitat i de l'ús narratiu del primer pla; cal fixar-se en com oposa la imatge del marit tirànic, omplint l'enquadrament, i la de la seva esposa abnegada, empetitida en el contraplà.

divendres, 24 d’agost del 2018

LOS INCREÍBLES 2


Després de dos títols d'imatge real -"Misión: imposible. Protocolo fantasma" (2011) i "Tomorrowland: El mundo del mañana" (2015)-, i potser per rescabalar-se del fracàs d'aquesta segona, Brad Bird torna a territori conegut, el de l'animació, i, per a més seguretat encara, recupera els seus personatges de més èxit i planteja una continuació de "Los increíbles", producció del 2004 sota el segell de Pixar que presentava les aventures d'una família de superherois condemnats a exercir de persones normals i corrents. "Los increíbles 2" no és ni millor ni pitjor que el primer lliurament: ben estructurada dramàticament, manté l'encert dels escenaris sixties i jamesbondians, com la casa ultramoderna que els cedeix el milionari que desitja que els superherois siguin novament legals, i conserva la facilitat per crear gags, centrats la majoria en el personatge del petit Jack Jack.

Són pel·lícules tècnicament perfectes i molt divertides però, personalment, els trobo a faltar la màgia de "Ratatouille" (2007).