Un actor secundari (John Carroll Lynch) dirigeix una pel·lícula sobre un altre actor secundari, amb algun protagonista en el seu haver: Harry Dean Stanton. Perquè "Lucky" (2017) parla tant de l'actor (mort poc després del rodatge) com del personatge que interpreta, un home de noranta-un anys que sempre ha anat a la seva i que, de cop i volta, s'adona de la proximitat del final i té por i se sent sol. Paradoxalment, aquest film en què tothom filosofa sobre la mort i la manca de sentit de tot plegat és una celebració de la vida, una vida que emergeix inalterable enmig del desert, una vida que troba la raó de ser en moments tan senzills i emocionants com la festa d'aniversari en què Lucky-Stanton canta "Volver" en un espanyol macarrònic, acompanyat d'uns mariatxis.