Va ser mini-sèrie de televisió i després pel·lícula amb una durada més reduïda, tot i que la versió per als cinemes de "Secretos de un matrimonio" (Ingmar Bergman, 1973), que és la que he pogut veure, dura gairebé tres hores. Tres hores dividides en sis capítols, separats tots ells per el·lipsis més o menys llargues, que mostren i analitzen la descomposició d'un matrimoni.
La parella formada per Marianne i Johan (excel·lents Liv Ullmann i Erland Josephson) es declaren feliços quan els entrevisten a la primera escena del film, tot i que podem entreveure algunes discrepàncies quan es descriuen a si mateixos. Després, assistirem a un sopar amb una altra parella francament mal avinguda. La situació podria haver propiciat, per contrast, una imatge encara més idíl·lica de la parella protagonista però, en canvi, serà el detonant subtil de la crisi que posarà fi al matrimoni (no a la relació).
"Secretos de un matrimonio" mostra que les aparences enganyen i que -com resa un dels capítols- hi ha un art que és el d'amagar els problemes sota la catifa. No obstant això, la intenció del guionista i director no és la d'oferir una mirada cínica sobre la institució matrimonial i la burgesia il·lustrada a la qual pertanyen els protagonistes. Bergman, fidel al seu costum, ens parla de la profunda solitud en què viuen els seus personatges: incapaços de superar els traumes que els torturen, es refugien en una vida inventada que mai no els podrà satisfer; de tant en tant, un malson els mostra la fràgil realitat. De manera que la pel·lícula comença com una comèdia i acaba com una història de terror "en plena nit, en una casa fosca".
"Secretos de un matrimonio" és un exemple magnífic del cinema d'Ingmar Bergman i també força útil per evidenciar la seva influència en l'obra de Woody Allen, admirador declarat del mestre suec.