No coneixem prou el cinema produït sota l'ègida castrista per entrar a valorar aquesta afirmació, però certament es tracta d'un títol curiós, un film que parla de la Revolució però que ho fa, paradoxalment, a través de la mirada d'un burgès (Sergio, qui s'assembla moltíssim a John Malkovich) que opta per quedar-se al país quan tots en fugen, un diletant que va d'intel·lectual i que reflexiona sobre la idiosincràsia d'un país que titlla de subdesenvolupat mentre es distreu amb aventures sexuals que no condueixen enlloc.
Formalment, "Memorias del subdesarrollo" s'assembla força al cinema de l'avantguarda europea dels seixanta i combina sense complexos una mirada introspectiva quasi antonioniana amb fragments documentals que ens situen en el context dels moments més complicats després del triomf dels revolucionaris, amb la crisi dels míssils i l'amenaça nuclear com a catàrtic rerefons de la deriva existencial del protagonista, en clar contrast amb l'aparent indiferència de la gent als carrers de L'Havana.
