La darrera estrena de Woody Allen aborda temes i personatges habituals en la seva filmografia: Stanley Crawford (Colin Firth) és l'intel·lectual que presumeix de no creure en res però que enyora trobar un sentit a les coses; també és un home desorientat a punt de casar-se amb una dona que no estima en el fons però que li sembla idònia des d'un punt de vista racional.
Crawford aplica la racionalitat a tot; la paradoxa és que és un mag (un altre motiu allenià). Un mag que no creu en la màgia ni en els poders d'una vident (Emma Stone) que té fascinada una família de l'alta societat que passa les vacances a la Riviera francesa (afegirem que la pel·lícula està ambientada als anys vint). Però una tarda, mentre passegen el mag i la vident a qui vol desemmascarar, els enxampa la pluja i es refugien en un observatori il·luminat per la lluna plena; aquell estrany moment marcarà un abans i un després.
"Màgia a la llum de la lluna" és una comèdia romàntica lleugera només en aparença, semblant a altres títols d'Allen però alhora única, filmada admirablement i tan distingida i deliciosa com els seus protagonistes (ell i ella, respectivament).