L'estructura episòdica del darrer film de Jim Jarmusch o la reiteració de detalls en les tres petites històries que ens porten de les zones semiurbanes del nord dels Estats Units als carrers llargs i estrets de París, passant per Dublín i les seves avingudes de cases idèntiques, recorden altres títols del director. "Father Mother Sister Brother", en qualsevol cas, certifica que la gran virtut del realitzador és la seva capacitat de retratar personatges amb breus pinzellades, independentment de la seva loquacitat o del seu laconisme, aquí molt present, ja que els silencis que acompanyen les visites dels fills als pares en els dos primers episodis (en el tercer, els pares han mort i només en resta la memòria) resulten infinitament més eloqüents que molts dels diàlegs que abunden en altres pel·lícules sobre famílies (la gent no tria la seva família, com conclou el personatge interpretat per Adam Driver en una de les escasses reflexions més o menys filosòfiques expressades en veu alta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada