Cal reconèixer que el director treu molt partit d'una trama minimalista amb només tres personatges (Sam Neill i Billy Zane completen el repartiment), un d'ells un psicòpata, i que transcorre en alta mar, a bord de dos velers, un d'ells a la deriva.
Una altra curiositat, si més no, és que l'adaptació havia estat un dels projectes inacabats d'Orson Welles. Al Film Museum de Munich es conserva una còpia de treball restaurada de "The Deep" (1970), que l'americà va rodar i protagonitzar a la costa de Croàcia, amb la seva parella Oja Kodar, fins que es van acabar els diners; tampoc no va ajudar la prematura mort de Laurence Harvey (en el paper heretat per Zane). Jeanne Moreau i Michael Bryant completaven el repartiment d'un film amb més personatges, doncs, que el de Noyce, i que podria haver estat, o no, més transcendent, tot i que Welles va dir que només pretenia allò que no va aconseguir gairebé mai: ser comercial.
9 comentaris:
Entretenida peli de suspense.
Recordo haver vist molts cops per televisió, quan era jovenet, la versió australiana. La d'Orson Welles, en canvi, només he tingut ocasió de veure-la una vegada, a la Filmoteca, ara fa deu anys, durant el cicle que li van dedicar al cineasta pel seu centenari.
Una abraçada.
Trecce: Sí, muy entretenida, que no es poco.
Juan: Doncs jo no he pogut veure la d'Orson Welles, teòricament incompleta. No sabia que l'haguessin projectat a la Filmoteca.
Una abraçada.
Unas competentes y en verdad inquietantes imágenes abren la película, pero apenas transcurridos quince minutos de proyección el argumento va plegándose a las reconocibles formas de un thriller claustrofóbico (a dos bandas), que se apoya en el consabido esquema del elemento foráneo introduciéndose en el confortable sosiego existencial de una pareja (que se está recuperando de un golpe previo). Todo está bien, pero sin escapar del estereotipo.
Por cierto, haces una oportuna referencia a la existencia de una película inconclusa (o por lo menos, inédita) realizada por Orson Welles en 1968, basada en la misma novela que inspiró a la que nos ocupa. Ni el mismísimo Juan Cobos (amigo íntimo de Welles) en conversaciones que mantuve con él hace años, supo aclararme en qué estado se encuentra THE DEEP. Ni siquiera Oja Kodar que participó directamente en esa aventura nos sacó de dudas en su visita a la Filmoteca Española hace un par de décadas.
Un saludo.
Y, sin embargo, existe una copia de "The Deep" que el amigo Juan de Cinefilia consiguió ver en la Filmoteca de Catalunya. Tendré que indagar más al respecto.
Saludos.
Una mica per al·lusions, em veig obligat a aclarir que la còpia, inacabada, gairebé no tenia banda de so, tal i com detallo a l'entrada que vaig dedicar-li el 4 de juny de 2015.
https://cinefiliasantmiquel.blogspot.com/2015/06/the-deep-1967-1970.html
Moltes gràcies per la teva aportació.
Me parece el mejor trabajo de Noyce, un tensísimo thriller, que te atrapa desde el principio (cuesta olvidarse del accidente inicial) y no te suelta hasta el final. A reivindicar.
Saludos.
Desde luego, a reivindicar. De todos modos, el resto de la filmografía de Noyce, "Juego de patriotas" aparte, deja bastante que desear.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada