Les casualitats impossibles i les coincidències al llarg del temps presideixen la història d'Octavio i Adela, ambdós nascuts el dia de la proclamació de la II República. A través de vuit capítols, que viatgen del 1931 al 2021, ambientats sempre en moments més o menys cabdals de la història d'Espanya (o, com en els versos de Machado reproduïts en l'inici del film, de les dues Espanyes que els han de glaçar el cor), veurem com es troben, es perden i es retroben novament, mentre tracten d'imposar la seva rebel·lia i el seu amor a una lluita fratricida que comença en els afusellaments durant la guerra i la postguerra i culmina en un Barça-Madrid que inclou alguna víctima més o menys innocent.
L'infern és ple de bones intencions, i no les hi negarem a un títol en què l'autor porta a les darreres conseqüències la seva obsessió amb tot això de les dues Espanyes. Però, a pesar de voler ser modern i presentar cada episodi en pla-seqüència (relativament), el resultat esdevé estranyament antic, paradoxalment com més ens apropa al present i es va convertint en un melodrama tronat, de cartó pedra.
2 comentaris:
Película íntima e historias entrelazadas que vuelve a explorar los temas recurrentes de su cine: el amor, el paso del tiempo y el destino. De estructura simbólica y tono poético, las emociones pesan más que los hechos. Tal vez resulte fascinante para los rendidos aficionados que siempre conectan con su estilo autoral, yo añoro al Medem de Los amantes del círculo polar y Tierra, aunque sé que ese Medem se perdió ya en la noche de los tiempos.
Una abraçada.
Yo también fui fan de Julio Medem (las películas que citas, "La ardilla roja"...). Últimamente, se le va la mano.
Una abraçada. Bon Any!
Publica un comentari a l'entrada