diumenge, 18 de juny del 2023

CARRETERA AL INFIERNO

Més enllà del seu descobriment a "Delicias turcas", el paper que va catapultar Rutger Hauer va ser el replicant Roy Batty de "Blade Runner". 

Va fer més títols importants als vuitanta, com els herois medievals de "Los señores del acero" o "Lady Halcón", però em vull detenir en un thriller que, en la línia d'"El diablo sobre ruedas" de Spielberg, presentava un individu corrent (C. Thomas Howell) que, al volant d'un cotxe per les carreteres desèrtiques de l'Oest dels Estats Units, topava amb el Mal, ara personificat en un autoestopista psicòpata. El paper del dolent va ser per a Rutger Hauer, qui reprenia la sobreactuació de "Blade Runner" des d'un inici sota la pluja que recordava visualment el famós final del film de Scott.

"Carretera al infierno" (Robert Harmon, 1986) és un film d'horror que ha esdevingut de culte (amb seqüela i remake oblidables, ja entrat el nostre segle). No és perfecte. Sovint resulta poc versemblant i allarga el final més del compte. Però cal reconèixer la seva capacitat d'inquietar l'espectador, des de la terrorífica mitja hora inicial fins al moment en què la perspectiva d'una història d'amor entre els personatges més joves -Howell i la llavors molt guapa Jennifer Jason Leigh- es veu esquinçada, literalment. Queden per al record el moment en què el protagonista troba un regal inesperat entre les patates que acompanyen l'hamburguesa, o l'estranya relació simbiòtica que s'estableix entre els antagonistes (algun crític hi va voler veure una reflexió homòfoba o una metàfora perversa de la Sida, que feia estralls quan el film es va estrenar). 

No podem obviar una fotografia magnífica de John Seale, el responsable del darrer lliurament de Mad Max, una altra road-movie salvatge.

7 comentaris:

Fran ha dit...

Hola Ricard!
Hay películas que por circunstancias varias pasan a formar parte del imaginario y cultura popular, esta es una de ellas. Lejanos y gratos recuerdos...
Saludos!

El Demiurgo de Hurlingham ha dit...

Recuerdo haber visto esa película, que pasaron por algún canal de aire.
Rutger Hauer ha interpretado a personajes heroicos, podría incluirse en esto al replicante de Blade Runner. Como psicópatas, como el personaje de eta película, que es el antagonista.
Es un poco raro que el autoestopista resulte invencible para la policía, aunque eso entra en los estereotipos del género.
Y con defectos, el saldo es postivo.

ricard ha dit...

Fran: Lo malo es que la tenía un poco idealizada y me ha gustado menos al revisarla. En cualquier caso, sigue siendo un sano entretenimiento para una tarde ociosa.

Demiurgo: Las cosas que hace el personaje de Rutger Hauer en la película no parecen estar siquiera al alcance de su replicante en "Blade Runner".

Saludos y gracias por comentar.

Pedro Rodríguez ha dit...

Magnífica fusión de géneros para una película con un presupuesto de guerrilla que con el tiempo se ha convertido en una cult movie pero que le debe mucho a "El autoestopista" (Ida Lupino, 1953).

Una abraçada.

Trecce ha dit...

Para disfrute de los amantes del género.

ethan ha dit...

No la he visto, pero me suena el título. Estoy de acuerdo que el papel de su vida (de Rutger Hauer) es el de Blade Runner, pero seguido muy de cerca por el que hace en Los señores del acero.
En cuanto a autoestopistas criminales, recuerdo "El autoestopista" de Ida Lupino, algo televisiva, pero muy interesante.
Saludos!

ricard ha dit...

Pedro: Desconocía el precedente de la película de Ida Lupino.

Trecce: Sin duda. Aunque no tengo muy claro si el paso del tiempo ha jugado a favor o en contra, lo cierto es que es un título de culto, como señala Pedro.

ethan: Gran película "Los señores del acero", última colaboración del actor con Paul Verhoeven. Por cierto, también salía Jennifer Jason Leigh.

Un abrazo.