VIDA DE PERRO

Més enllà del valor concret de cadascuna de les seves obres, sembla indubtable que la principal aportació de Charles Chaplin a la història del cinema fou el seu personatge del vagabund sense nom, que a Espanya -i altres països-, vam batejar Charlot. 

Neix d'una improvisació en un dels treballs de Chaplin per a Mack Sennett. Segons l'actor i director, la disfressa (pantalons amples i roba gastada, bastó i barret, com si fos un dandi vingut a menys) va inspirar el caràcter del mític personatge, que ell defineix com "un vagabund, un senyor, un poeta, un somiador, un paio desemparat, sempre enamorat de l'aventura; voldria que creguéssim que és un savi, un músic, un duc; però no desdenya recollir burilles o prendre-li el caramel a un nen". Aquesta peculiar barreja de murri i innocent, la seva pobresa material i la seva rebel·lia que el fa barallar-se constantment amb les forces de l'ordre i concitar el caos, sigui voluntàriament o a causa de la seva malaptesa, van contribuir sens dubte al seu èxit entre les classes populars que omplien els cinemes, castigades pels desajustos del capitalisme en els inicis del segle XX. 

Els inicis al music-hall van determinar el seu domini de l'humor físic. No obstant això, Chaplin, després d'haver despatxat desenes de curtmetratges dominats pels gags fàcils característics de les produccions de Mack Sennett (persecucions i trompades), va començar a idear-ne de més subtils. 

"Vida de perro" (1918) comença amb la imatge de Charlot dormint a la intempèrie, rere una tanca de fusta. Nota que té fred al cul i s'adona que la tanca -d'altra banda, esbotzada per tot arreu- té un petit forat; el cobreix amb un mocador i continua dormint plàcidament. 

Com suggereix el títol, té la companyia d'un gos. Després de robar unes salsitxes per poder esmorzar i de punxar-li el cul a un policia que el persegueix, va a un bar amb el quisso; com que no deixen entrar animals, l'amaga als pantalons (sic) i entra novament, tot i que no té diners per a beguda, i menys encara per convidar la noia. El robatori d'una cartera, a més de propiciar gags molt divertits, permetrà a Charlot sortir de la misèria i començar una nova vida amb la cambrera (Edna Purviance, protagonista de la majoria de títols de la primera etapa del director).