Tot i que no va tenir el ressò d'"El coloso en llamas", es tracta d'un títol magnífic que inclou les constants del gènere però amb notable habilitat i subtilesa. La cosa va d'un misteriós personatge que es fa anomenar Juggernaut i que avisa que ha col·locat uns quants bidons amb explosius en un transatlàntic que no és el Titanic però quasi (es diu Britannic i viatja cap a Nova York des del Regne Unit). No falten les subtrames que afecten els passatgers, però Lester les resol amb economia i sentit de l'humor, particularment la que afecta al capità (Omar Shariff) i una dona atractiva amb una vida sentimental complicada (Shirley Knight); quan s'acosta el perill d'haver-se de remullar en les aigües de l'Atlàntic Nord, el simpàtic oficial amb qui ella ha fet amistat li comenta que "almenys no hi ha icebergs", i ella replica "sí, n'hi ha un", mentre la càmera mostra el comandant del vaixell, massa ocupat amb l'assumpte de les bombes per a fer-li cas a la noia (o és una excusa?).
La cursa contra rellotge per localitzar el dolent ve acompanyada de l'esforç d'una colla d'especialistes de l'Armada (amb Richard Harris i David Hemmings al capdavant) que intentaran desactivar els artefactes. Lester combina un estil quasi documental quan retrata la vida al vaixell, les perquisicions policials o les discussions entre els propietaris de la naviliera i membres del govern, amb un registre de thriller de suspens en les escenes de la desactivació de les bombes que funciona amb absoluta precisió.
5 comentaris:
Té pinta de ser entretinguda.
Una abraçada.
Una de las claves de estos films es conseguir mantener la tensión.
Juan: Ho és. El final és molt bo.
Trecce: Éste lo consigue sin aparente esfuerzo.
Una abraçada.
Hola Ricard!
Pues no la he visto, te agradezco la recomendación, con los barcos me pasa lo mismo que con los trenes, cuando se desarrolla la trama en esos escenarios raro es que no me guste la película. Ya la he localizado en Filmin.
Saludos!
¡Pues a por ella!
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada