Deborah Kerr és la institutriu que, substituint la seva predecessora, morta en estranyes circumstàncies, s'instal·la en una mansió misteriosa amb l'encàrrec de tenir cura de dos germans orfes que semblen simpàtics però tenen algunes rareses. La realització del britànic és tan elegant com magnífica la fotografia de Freddie Francis en blanc i negre; ambdós aconsegueixen dotar la pel·lícula de la subtilesa requerida per un argument en què la protagonista no haurà de lluitar només contra els fantasmes sinó contra una influència obscena que, a través d'uns nens que exerceixen de mèdiums, xocarà amb la seva sexualitat reprimida, amb conseqüències més aviat catastròfiques.
El títol original "The Innocents" és igualment ambigu i relaciona aquest treball amb un film posterior de Clayton no menys notable, també protagonitzat per uns nens orfes que poden ser perversos: "A las nueve cada noche", del 1967, amb Dirk Bogarde.
7 comentaris:
Una obra mestra en el seu gènere (a banda d'una de les pel·lícules que van originar la meva cinefília).
Una abraçada.
Estupenda película basada en el magnífico relato de James que tanto juego ha dado en el cine.
Un director interesante a pesar de su escasa filmografía, nacido al calor del "Free Cinema" y cuya cúspide es esta magistral adaptación de "Otra vuelta de tuerca". Terror psicológico y sobrenatural, estética victoriana, tal vez la mejor película sobre fantasmas y la más polémica por la insinuación de esos juegos prohibidos.
De ahí que te recomiende "Los últimos juegos prohibidos" (Michael Winner, 1971), enésima adaptación de la novela de Henry James protagonizada por Marlon Brando y dirigida por el pionero del cine de juaticieros.
Un abrazo.
Molt bona pel.licula. Jo crec que el títol "0tra vuenta de tuerca" (la vaig llegir en castellà, a la colecció de butxaca Bruguera) és com "un altre pas de rosca" amb la novel.la gòtica molt de moda a aquell temps.
Fa poc vaig veure "The Nightcombers" (Los últimos juegos prohibidos") i no porta gairebé el temps. Si no fos per en Brando sería com una producció televisiva.
Salut!
Borgo.
Juan: Doncs jo l'he descoberta ara, a Filmin (ja en tenia, però, molt bones referències).
Trecce: Sí, ha tenido más de una adaptación y ha ejercido una influencia notable.
Pedro: También me gustó mucho "A las nueve cada noche", com ya señalo en el post. Después lo ficharon los americanos para adaptar "El gran Gatsby", con Robert Redford y Mia Farrow. Fue un fracaso y no volvió a dirigir hasta nueve años después, con una adaptación de Ray Bradbury que tampoco funcionó demasiado bien ("Something Wicked This Way Comes").
Antoto la de Marlon Brando, aunque el siguiente comentario es menos entusiasta al respecto.
Borgo: Malgrat tot, potser caldrà que la vegi. al cap i a la fi, surt ELL.
Una abraçada, gràcies pels comentaris.
Que tal Ricard!
Como ya habéis comentado una autentica joya. Hay un par de momentos que meten mucho miedo.
Saludos!
Un referente para muchos títulos posteriores.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada