ODESSA

Després de parlar de "La noche de los generales" i havent ja comentat l'altra adaptació més famosa d'una novel·la de Frederick Forsyth ("Chacal"), sucumbeixo a la temptació de parlar d'"Odessa" (Ronald Neame, 1974). En aquest cas, no penso que la pel·lícula sigui gaire millor que el llibre; el ritme és insegur i resulta poc versemblant la peripècia del periodista convertit en una mena de James Bond d'estar per casa rere la pista d'un exnazi (Eduard Roschmann) antic comandant d'un camp d'extermini, convertit en l'actualitat (l'acció se situa l'any 1963) en president d'una companyia d'electricitat (les dues, com podeu veure, feines abjectes). Però resulta entretinguda, és un dels primers films comercials que va abordar el tema de l'Holocaust i inaugurava un subgènere sobre la cacera d'exnazis que, durant la dècada dels setanta, propiciaria almenys altres dos títols destacables: "Marathon Man" (1976), magnífic film de John Schlesinger que ja vam comentar al bloc, i "Los niños de Brasil" (Franklin J. Schaffner, 1978).

Maximilian Schell, un especialista en papers d'alemanys fanàtics, fa de Roschmann, mentre la seva germana Maria Schell és la mare del periodista Peter Miller, interpretat per John Voight. En el segon títol de la llista ("Marathon Man"), el protagonista era Dustin Hoffman, qui havia actuat al costat de Voight a "Cowboy de medianoche", també dirigida per Schlesinger, un britànic afincat als Estats Units, com també ho era Neame, director d'"Odessa"; i el dolent, inspirat en Josef Mengele, era Laurence Olivier, curiosament convertit en jueu caçador de nazis a "Los niños del Brasil", ara enfrontat al mateix doctor Mengele, obsessionat a crear clons d'Adolf Hitler, i interpretat per Gregory Peck.