Un d'ells (Juan Diego Botto) controla la situació a força de diners i de cinisme; el personatge de Raúl Arévalo exerceix de deixeble aparentment innocent i passa els primers dies de vacances despistat o borratxo (o les dues coses alhora), fins que inicia una relació sentimental amb una francesa de bon veure (Stéphane Caillard).
El film pretén reflectir una època i ho fa subtilment, sense exagerar el to costumista; fins i tot pot semblar una bonica història d'amor d'estiu; però el final a l'estació de França de Barcelona obre els ulls als personatges i a l'espectador sobre la impossibilitat dels somnis en un territori dominat pel masclisme i els prejudicis.
2 comentaris:
Creo que es una buena película.
La vi un poco por casualidad y me pareció que no estaba nada mal.
Publica un comentari a l'entrada