EL VIENTO Y EL LEÓN

A "El viento y el león" (1975), Sean Connery fa de cabdill berber. Al començament del segle XX, està en lluita contra tothom i segresta una vídua nord-americana (Candice Bergen) i els seus dos fills. Tot i que, al principi, surt tallant caps a tort i a dret, a mesura que avança l'acció es revela un senyor amable, valent i amb sentit de la justícia a qui la segrestada i els nens només poden admirar. 

El director és en John Milius. En aquella època, abans que les seves idees ultradretanes es fessin evidents per culpa de títols com "Amanecer rojo", la crítica el reverenciava. I cal reconèixer que la pel·lícula juga amb els elements dels films clàssics d'aventures i és romàntica i divertida; però l'obsessió per mostrar el president Roosevelt com un home d'acció que gaudeix matant óssos i que admira el rebel marroquí, així com la presentació dels soldats americans com uns herois perquè imposen la seva llei a sang i foc en un país on ningú no els ha convidat, ja haurien hagut d'aixecar alguna sospita sobre la seva ambigüitat ideològica. 

Milius es permet copiar la millor escena de "Grupo salvaje" quan els americans van a salvar el berber dels alemanys que l'han fet presoner; per cert, el dolent d'aquesta nacionalitat és el mateix actor (un francès: Antoine Saint-John) que feia un paper idèntic a "¡Agáchate, maldito!"; fins i tot devia aprofitar el vestit. I una altra curiositat: apareix, fent de polític, John Huston, realitzador d'"El hombre que pudo reinar", que és l'altre film d'aventures que Sean Connery va protagonitzar aquell mateix any.